Aquí teniu un trailer de la pel·licula Cor de tinta.
Hui diumenge he aprofitat per anar al videoclub i traure-la.
La veritat és que m'ha agradat més el llibre que la pel·lícula, perquè explica amb més detall la història i t'ho imagines tot d'una altra manera.
No obstant això, m'ha agradat, encara que alguns detalls no corresponien són inventats i no corresponien al llibre.
També us la recomane i a més està en català, encara que el trailer que us expose està en castellà perquè l'he baixat de Yotube

Cor de Tinta, un llibre fascinant

Ahir em vaig acabar la primera part de la triologia de Cornelia Funke. Ha estat molt fàcil de llegir, he aprés nou vocabulari i, més a més, ha sigut un llibre molt entretingut per la seva intriga i la trama misteriosa.

El llibre tracta sobre una xiqueta que es diu Meggie. Un dia un home estrany, amic de Mo, el pare de Meggie, entra a la casa. Desde eixe mateix dia Mo decideix anar a casa d’Elinor, la seua tia.
També en aquesta aventura descobreix que li ha passat a la mare, i també quin do té el seu pare
Us recomane Cor de Tinta.

NOVETATS!!! PARLEM DE LA TRIOLOGIA DE CORNELIA FUNKE

El divendres vaig estar a la biblioteca de l’escola i Fina, l’encarregada de la biblioteca, em digué que havien comprat llibres nous, un d’ells, Cor de tinta de Cornelia Funke, també una de les meues autores preferides.

Cor de Tinta té unes 550 pàgines aproximadament i és la primera part d'una col·lecció de dos llibres. Encara que sigui un llibre molt gruixut és llegeix ràpid, i és molt divertit per a la gent que li agradi l'aventura i el misteri.

SINOPSI

El llibre ens parla d'una nena que va perdre la seva mare. El seu pare li diu que la va perdre d'una manera, però després la nena descobreix que el seu pare fa coses que les altres persones no poden fer, i que per això els hi passen coses estranyes.Aquest llibre em recorda lleugerament al llibre " Quadern de Berga ", encara que Cor de Tinta és molt millor, té més misteri i dóna més temps a pensar perquè succeixen les coses
(Copiat en lectures per a tots)

També estrenaren la pel·licula de Cor de tinta, en el 2009
Jo m’he llegit alguns llibres seus.
M’he llegit:El lladre de gorres, El senyor dels lladres i No hi ha galetes per als follets, i tots m’han agradat.

Aquí tenim una petita biografia de Cornelia Funke

Va néixer a Dorsten, Alemanya, l'any 1958.
És pedagoga diplomada, i ha escrit més de catorze llibres. Entre ells és troben Cor Sang i Mort de Tinta, El senyor dels lladres, Íngrid la Valenta...

Una nova col·lecció

DOS LLIBRES MÉS, que també us recomane i que no coneixia.

Ghostgirl, descança en pau. Aquest llibre tracta sobre Charlotte, una xiqueta que no és popular, aleshores al començar 2n d’Eso, decideix ser la més popular de l’Eso, però aleshores es mor. La història m’ha captivat molt perquè es diferent a altres històries i per la seua trama.

Ara m’acabe de llegir Ghostgirl, retorn, la continuació de Ghostgirl, descança en pau.
L’història tracta sobre Charlotte, la protagonista que intenta tornar al món dels vius encara que no puga. El llibre ha estat bastant bé, al principi no m’enganxà, després ha anat atrapant-me el misteri i la història. El personatge que més m’ha agradat ha sigut Escarle,t pel fet de parlar amb els morts i de comunicar-se.

Lectures del mes d'abril

Ja sé que fa uns quants dies que acabàrem les pasqües, però no em donà temps a posar-ho al bloc.
Aquest mes d’abril m’ he llegit uns quants llibres, però sobretot he aprofitat les pasqües per llegir més. Dos dels llibres que m’he llegit han sigut de les meves autores preferides: Maite Carranza i Laura Gallego.

A principi de mes comencí a llegir Harry Potter i el Misteri del Princep. Tracta sobre Harry, un xiquet mag que es l’elegit per matar a Voldemort, el mag més tenebrós de tots. Aquest xiquet es orfe, perquè els seus pares foren assasinats per Voldemort. Harry, com és l’elegit començà a fer classes amb Dumbeldorte, el director de Howarts de la seua escola de màgia. Dumbeldorte li ensenyà la vida de Voldemort.
Fins que un dia li mostrà el que passà en una classe del Llagot, professor de pocions.
El llibre m’ha paregut un poc avorrit, i no tenia molta intriga, ni misteri, potser això m’ha passat perquè havia vist abans la pel·lícula i també perquè m’havien parlat molt d’ell i jo m’havia imaginat una altra cosa. No es què m’haja agradat molt...

L’altre llibre que m’he llegit, el segon, ha sigut Retorno a la Isla Blanca, de Laura Gallego.Aquest me’l vaig llegir a principi de les vacances. Tracta sobre Única, una xiqueta diferent als demé,s que no sap d’on bé, ni qui són els seus pares.
Aquest llibre m’ha semblat interessant perquè des del principi era de molt de misteri i d’aventura, com els que a mi m’agraden. En canvi el final no m’ha agradat molt, m’ha semblat que li faltava alguna cosa…, li faltava descobrir qui eren els seus pares, i això el llibre no ho deia.

Crònica viatge a Granada

Ahir vaig tornar de Granada a la 1:00 de la matínada, per tant, no vaig poder contar immediatament com va anar el viatge a Granada, perquè era molt tard i estava un poc cansada. El divendres vaig anar a aquesta ciutat amb el Centre Artístic Musical de Bétera a tocar amb l’orquestra Juvenil i l’orquestra gran.
El divendres dia 29 a les 9:30 carregàrem les maletes a l’autobús i marxàrem.
La veritat es què l’arribada a Granada se’m feu molt llarga i pesada, encara que a l’autobús posaren dues pel·lícules.
Al arribar a l’hotel ens donaren els còdigs per entrar a les habitacions i pujàrem a deixar les maletes. Després de descarregar, se n’anàrem a visitar la casa del poeta Federico Garcia Lorca, que està situada dins d’un parc molt gran. La casa estava tancada i envoltada d’arbres i jardins. Per accedir havíem de passar per un camí de terra que estava tot enfangat per la pluja, però fou divertit.
Sopàrem en un wok i se n’anàrem cap a l’hotel.
El segon dia, era el dia del concert. S’alçàrem prompte per desdejunar.
Aquest dia, pel matí, anàrem a visitar el mirador de Sant Blai, que està al barri de l’Albaicín. Ens costà un poc pujar, perquè era tot costera amunt i, a més plovia.
Des del mirador observàrem l’Alhambra, un monument antic musulmà.
Dinàrem en una pizzeria, les pizzes estàven molt bones, però el sevei tarda molt i dinàrem cap a les quatre.
Aquell dia era molt important, anàvem a tocar a Ogíjares, un poble de Granada que s’anomena la Vila de la Música.
Jo estava un poc nerviosa, com sempre, però ens isquè d’allò més bé.
En l’última cançó el director s’equivocà, aleshores férem una xicoteta cagada, però ningú del públic se n’adonà, sols nosaltres que ens vam riure un poc.
L’últim dia anàrem a visitar l’Alhambra, el monument emblemàtic de Granada.
L’Alhambra és patrimoni de la Unesco. Està envoltada d’arbres i jardins, hi ha moltes fonts i estanys, on també hi ha peixos.
No ens donà temps a voreu tot, però si que visitàrem el palau de Nazaris i el palau de CarlesV.
Al palau de CarlesV hi havia una exposició de pintura, des del segle XVI fins el XX.
Però el més interessant fou el palau dels Nazaris on està el Pati dels Lleons.
La llàstima fou que no els veguérem en el seu pati perquè estaven en una sala a part, ja que estaven acabant de restaurar-los.
Les parets del Palau pareixien brodats de pedra i estaven decorades amb senefes. El sostre era de fusta i també tenia senefes afegides.
Sigué un viatge molt interessant, disfrutàrem de la ciutat de Granada, dels companys de música i de la festa que muntaven per les nits.

Viatge a Granada!!!

Estimats seguidors i seguidores, hui a les 9:30 me’n vaig a Granada, a tocar en l’orquestra.
Són 8 hores de viatge, espere que se’m passen volant, menys mal que parem cada 2 hores
S’allotjarem a un hotel, on hi ha vint minuts de camí per arribar a Granada.
Jo crec que m’ho passaré molt bé tocant, disfrutant de Granda i estant amb les amigues i els amics.Quan vinga us ho contaré tot.
Fins dilluns, bones pasqües.