UN MES DE JULIOL MOLT INTENS

Aquest mes de juliol ha sigut molt intens. He tingut uns quants cursets, de música, de mecanografia i de triatló, tot açò m'ocupava tot un dia sencer i això m'ha fet que no poguera ocupar-me del blog . Pel dia tenia mecanografia i informàtica i per la vesprada triatló. En mecanografia tenia en repte : arribar a superar les dues-centes cinquanta pulsacions per minut, per a que em donaren el diploma de mecanògrafa i ho vaig aconseguir. Això ara em permet escriure més ràpid i em facilita les coses alhora d'escriure en ordinador. La veritat es que he gaudit moltíssim.

Fa dos dies vaig vindre d'unes colònies de música que es feien a Xàtiva, un poble de la comarca la Costera. Aquestes colònies les dirigien el Grup ADAGIO, Un grup de músics de corda.

M'ho passí molt bé vaig fer nous amics i em vaig retrobar amb les meues amigues de l'any passat. Ja fa 4 anys que faig aquestes colònies. Des de l'any passat les fem a un mas que està a l'entrada de Novetlé una vegada passes el poble de Xàtiva . El que més em cridà l'atenció és que té molts espais per a diferents activitats. Hi ha un amfiteatre, una sala d'assajos per a l'orquestra, també, com que s'utilitza per a granja escola, hi ha molts animals i diversos camps per jugar. Tenim un menjador i varies aules d'estudi. com no, fa calor, més ben dit fa molta calor ! Per això hi ha una piscina on podem gaudir de l'aigua.

Ara ja he tornat i com no, toca divertir-se encara més!... i també escriure un poc i retrobar-me amb el blog.

Al llarg d'aquest mes us estaré informant sobres les meves lectures, les activitats que faig a l'Ateneu, i us penjaré algunes cròniques sobre l'estiu.

BON ESTIU !

Per a la classe de sise

He passat un bon any amb vosaltres, perquè hem jugat, encara que aquest any no tant com altres anys, i això ho he tirat de menys. A mi encara m'agrada correr pel pati amar-me i jugar a algun esport, però entenc que a d'altres persones els agrade parlar. Hem ballat, i sobretot les xiques hem parlat. L'any que ve ja anem a l'ESO, encara que jo no tinc moltes ganes d'anar-hi, no perquè vaja a ser un curs difícil, que crec que no ho serà. Però m'ho he passat ´tant bé en primaria, que ara enyoraré: Tiraré de menys a les mestres de primaria: Anna, Conxin, Marisa, Emmi, Júlia, Creu, Sandra, Teresa, Emma, Maria i Amparito, a la que m'he estimat molt aquets darrers anys.També els mestres com no als que els he tingut molta estima, perquè amb tots ho em passat bé:Ferran, Ivan i Albert.He de dir-vos que hem aprés tots junts i ens hem divertit també, encara que de vegades hem fet un poc la guitza...Però...som uns angelets. En resum, Hem fet moltes coses junts aquets des que teniem dos i tres anys . Enguany hem de dir adeu a primaria, No...!!! Espere que vosaltres, mestres i companys, també s'ho heu passat bé aquets anys.
Menys mal que encara queden les colònies per a divertirnos tots junts, banyar-nos i xarrar un poc o alguns/es molt...
L'any que bé pot ser coneixerem a nous companys.Els donarem la benvinguda com cal i també l'estima que mereixen.De tots aquests anys que hem passats junts en ha quedat l'amistat d'estimar-nos tots i totes, encara que estiguem separats per grups. Però no cal oblidar els bons moments que hem passat junts i juntes

SOU LA MILLOR CLASSE QUE HE POGUT TINDRE, US ESTIME MOLTISSIM

Aquí teniu un trailer de la pel·licula Cor de tinta.
Hui diumenge he aprofitat per anar al videoclub i traure-la.
La veritat és que m'ha agradat més el llibre que la pel·lícula, perquè explica amb més detall la història i t'ho imagines tot d'una altra manera.
No obstant això, m'ha agradat, encara que alguns detalls no corresponien són inventats i no corresponien al llibre.
També us la recomane i a més està en català, encara que el trailer que us expose està en castellà perquè l'he baixat de Yotube

Cor de Tinta, un llibre fascinant

Ahir em vaig acabar la primera part de la triologia de Cornelia Funke. Ha estat molt fàcil de llegir, he aprés nou vocabulari i, més a més, ha sigut un llibre molt entretingut per la seva intriga i la trama misteriosa.

El llibre tracta sobre una xiqueta que es diu Meggie. Un dia un home estrany, amic de Mo, el pare de Meggie, entra a la casa. Desde eixe mateix dia Mo decideix anar a casa d’Elinor, la seua tia.
També en aquesta aventura descobreix que li ha passat a la mare, i també quin do té el seu pare
Us recomane Cor de Tinta.

NOVETATS!!! PARLEM DE LA TRIOLOGIA DE CORNELIA FUNKE

El divendres vaig estar a la biblioteca de l’escola i Fina, l’encarregada de la biblioteca, em digué que havien comprat llibres nous, un d’ells, Cor de tinta de Cornelia Funke, també una de les meues autores preferides.

Cor de Tinta té unes 550 pàgines aproximadament i és la primera part d'una col·lecció de dos llibres. Encara que sigui un llibre molt gruixut és llegeix ràpid, i és molt divertit per a la gent que li agradi l'aventura i el misteri.

SINOPSI

El llibre ens parla d'una nena que va perdre la seva mare. El seu pare li diu que la va perdre d'una manera, però després la nena descobreix que el seu pare fa coses que les altres persones no poden fer, i que per això els hi passen coses estranyes.Aquest llibre em recorda lleugerament al llibre " Quadern de Berga ", encara que Cor de Tinta és molt millor, té més misteri i dóna més temps a pensar perquè succeixen les coses
(Copiat en lectures per a tots)

També estrenaren la pel·licula de Cor de tinta, en el 2009
Jo m’he llegit alguns llibres seus.
M’he llegit:El lladre de gorres, El senyor dels lladres i No hi ha galetes per als follets, i tots m’han agradat.

Aquí tenim una petita biografia de Cornelia Funke

Va néixer a Dorsten, Alemanya, l'any 1958.
És pedagoga diplomada, i ha escrit més de catorze llibres. Entre ells és troben Cor Sang i Mort de Tinta, El senyor dels lladres, Íngrid la Valenta...

Una nova col·lecció

DOS LLIBRES MÉS, que també us recomane i que no coneixia.

Ghostgirl, descança en pau. Aquest llibre tracta sobre Charlotte, una xiqueta que no és popular, aleshores al començar 2n d’Eso, decideix ser la més popular de l’Eso, però aleshores es mor. La història m’ha captivat molt perquè es diferent a altres històries i per la seua trama.

Ara m’acabe de llegir Ghostgirl, retorn, la continuació de Ghostgirl, descança en pau.
L’història tracta sobre Charlotte, la protagonista que intenta tornar al món dels vius encara que no puga. El llibre ha estat bastant bé, al principi no m’enganxà, després ha anat atrapant-me el misteri i la història. El personatge que més m’ha agradat ha sigut Escarle,t pel fet de parlar amb els morts i de comunicar-se.

Lectures del mes d'abril

Ja sé que fa uns quants dies que acabàrem les pasqües, però no em donà temps a posar-ho al bloc.
Aquest mes d’abril m’ he llegit uns quants llibres, però sobretot he aprofitat les pasqües per llegir més. Dos dels llibres que m’he llegit han sigut de les meves autores preferides: Maite Carranza i Laura Gallego.

A principi de mes comencí a llegir Harry Potter i el Misteri del Princep. Tracta sobre Harry, un xiquet mag que es l’elegit per matar a Voldemort, el mag més tenebrós de tots. Aquest xiquet es orfe, perquè els seus pares foren assasinats per Voldemort. Harry, com és l’elegit començà a fer classes amb Dumbeldorte, el director de Howarts de la seua escola de màgia. Dumbeldorte li ensenyà la vida de Voldemort.
Fins que un dia li mostrà el que passà en una classe del Llagot, professor de pocions.
El llibre m’ha paregut un poc avorrit, i no tenia molta intriga, ni misteri, potser això m’ha passat perquè havia vist abans la pel·lícula i també perquè m’havien parlat molt d’ell i jo m’havia imaginat una altra cosa. No es què m’haja agradat molt...

L’altre llibre que m’he llegit, el segon, ha sigut Retorno a la Isla Blanca, de Laura Gallego.Aquest me’l vaig llegir a principi de les vacances. Tracta sobre Única, una xiqueta diferent als demé,s que no sap d’on bé, ni qui són els seus pares.
Aquest llibre m’ha semblat interessant perquè des del principi era de molt de misteri i d’aventura, com els que a mi m’agraden. En canvi el final no m’ha agradat molt, m’ha semblat que li faltava alguna cosa…, li faltava descobrir qui eren els seus pares, i això el llibre no ho deia.