Lectures de gener

Les últimes lectures del mes de gener...

De Nadals cap ací he començat a llegir els llibres de Gemma Lienas. Ja m’he lletit: Axí es la vida Carlota, el diari lila de la Carlota i el diari vermell de la Carlota.

Així es la vida Carlota tracta sobre la vida de Carlota i de la seua família.
Explica la situació en què estan els seus pares i com és el seu germà.
El que més m’ha agradat ha sigut l’estima que Carlota sent per les persones i com explica els seus sentiments.

El diari lila de la Carlota tracta sobre una llibreta de color lila que l’avia de Carlota li regala per al seu aniversari. En principi no li agrada i l’altra avia li diu que en aquesta llibreta podria escriure coses de la vida que observava, sobre el feminisme i sobre el masclisme. A partir d’aquest moment, sempre que li interesse qualsevol temà, l’escriurà en un quadern.
El que més m’ha agradat ha sigut que Carlota i els seus companys, animats pel tema, han decidit muntar una associacio feminista, que defensa a les dones.
També m’ha agradat l’estima entre germans. I per acabar la relació que tenen l’avia Anna i ella, sobretot quan parlen sobre el femenisme.

Per últim, el diari vermell de la Carlota.
El diari vermell de la Carlota tracta sobre l’educació sexual, que és l’assignatura que la mestra de Carlota comença a explicar als seus alua Carlota i els seus companys i companyes.
Quan els companys senten una paraula com masturbar-se comencen a riures. Carlota al vore la situació se’n va a la papereria per comprar-se una llibreta.
Pel camí, en el metro, troba a un xic i comença a tindre tan bona relació que també es compra una llibreta per escriure coses sobre la sexualitat .
En Franagan ,el xiquet que s’ha trobat, és un curs més major que ella.
Cada setmana o cada dues setmanes ,es junten per vore les idees que han posat al quadern.

El que més m’ha agradat ha sigut la relació de Carlota i Franagan.
També la relació que té Carlota amb la seua tia Octavia. Perquè es conten moltes coses íntimes i compartiexen pensaments.
No us puc contar més perquè també el recomane i heu de llegir-los...El quadern vermell està a l’escola. Jo tinc els altres dos …vos els puc deixar.

Fins aviat!

Un nou proyecte a l'escola

Bon dia ¡
Esta setmana a l’escola hem presentat un nou projecte.
El projecte tracta sobre la creació d’un blog,del que encara no sé l’adreça, i que s’anomenarà el meu carrer.
En aquest blog escriurem històries que passen al nostre carrer, com és, perquè és diu així, com són els veïns que tenim al voltant, si ens cauen bé,en què juguem al nostre carrer/amb qui…i mes coses.

A mi em sembla una gran idea, perquè pots escriure coses que passen al teu voltant, podem comparar i contrastar.
De segur que així ens coneixerem millor! Pot ser divertit!
Ja us ho contaré.
Fins aviat!

Crònica de la fira del llibre a l'Ateneu de Bétera

Crónica de la fira del llibre de Nadal, a l’Ateneu de Bétera.

A Bétera,només començar les festes de Nadal, es muntà la primera fira del llibre, a l’Ateneu de Bétera.
Hi havia tot tipus de llibres. Per. a mi, hi destacaven, la triologia de Memòries d’Hidun (Laura Gallego)
i l’últim llibre que ha llançat Maite Carranza,l’Esperit dels Gels . Aquests estaven a la secció Juvenil.

També a la fira del llibre hi havia la secció d’adults, infantil,una xicoteta secció d’Enric Valor,rondalles i poesia,i una altra secció,també menuda ,on s’exposaven els llibres dels convidats a la fira: Raquel Ricart i Llorenç Giménez.
El dijous, dia 23 de desembre, sigué el primer dia de fira i jo em planti ahí per col·locar llibres a les parades i ajudar un poc.
Per la vesprada Clàudia i jo exposàrem el nostre blog. El 3 de gener, per la vesprada, Llorens ens explicà l’acte del diumenge dia 9 de gener, a l’Escalante, amb motiu de fer un contacontes i ajudar a Gaza.
Eixe mateix dia, Vicent Partal, amic nostre i director de Vilaweb, ens feu una petita conferencià de wikileaks.
El que em va semblar més curiós va ser que wikileaks, no es va crear a Austràlia ,d’on era Julian Assange, sino a Islandia,una illa d’origen volcànic. Allí es on va rebre tota la popularitat,i on se l’està protegint. Aquí us deixe una petita biografia de Julian Assange http://ca.wikipedia.org/wiki/Julian_Assang/

En realitat wikileaks és una pàgina web que ha tret a la llum documents secrets de la política Americana i per això se l’ha de protegir.
L’últim dia de fira, Jordi Orts, psicòleg de l’escola Gavina, ens presentà el seu blog.
Ens explicà moltes idees amb un power point.
El blog tracta sobre l’educació, cinema i música.
Per finalitzar,Pep Ricart ,actor i germà de Raquel, ens va llegir i interpretar la història de Cyrano de Bergerac, escriptor francés.
Ho feu tant bé que semblava una història real...Em va agradar molt!

Crònica de la festa de Nadal a l'escola Gavina

Hola, ja estic ací! .
Ho sent, però es que me n’havia anat de vacances.
Hui encara que fa molt de temps que s’ ha fet la festa de l’escola Gavina ,us la vaig a contar. Perquè la tenia feta però no l’havia entrat en el blog.

Cronica de la festa de Nadal a l’escola gavina

18/12/2010

El 18 de desembre celebrarem ,com tots els anys ,la festa de Nadal.
Aquest any la festa tractava sobre l’humor.
Perquè l’escola Gavina és la responsable d’organitzar la Trobada d’escoles europees :Eurohumor2011.
El cor de primària intervingué cantant dotze cançons.
Totes les cançons tractaven sobre l’humor:Pluja d’estels,Azzurro, Llibres amb paraules, Alegria i el Rap de Carmesí i altres…
Quasi totes eren inventades per Ferran, el nostre mestre de música i Pau, el seu germà.
A mi i als meus companys la que més ens agradà fou la cançó Alegria, d’Antonia Font.
M’agradà molt perquè era dolça i a la vegada tenia molt bon ritme,i et feia moure le cos.
A mi m’agrada mourem i ballar mentre estic cantant, però la gent no es movia molt.
Els músics seguien molt bé el ritme, sobretot el piano i la percussió.
Després de la intevenció de primària cantà secundària.
Els de secundària musicaren dues cançons amb flautes, xilofons, dolçaina, bateria, claus, triangle,trompeta,clarinets i flautes travesseres.
Ho feren molt bé,amb armonia i ritme.
Sols cantaren una cançó sobre l’humor ,que incloïa diferents parts i t’incitaven al ball i al bon humor.
Per últim cantà el cor dels pares i mestres, dirigit per Ferran.
Tenien una tècnica molt bona, sonaven molt bé i n’eren molts.
També participaren un bon grapat de mestres.
Ací acabà la primera part.
Al vespre, el grup de teatre de tercer i quart d’Eso, representa el Shou dels valencians.
Això va ser el que més m’agrada!
Em vaig divertir molt , perquè hi havien escenes molt gracioses, sobretot pel que fa a Néstor i Bàrbara.
Bàrbara, la presentadora, parlava en anglés i Néstor ho traduïa a la seua manera, això creava un joc de paraules molt divertit.
A la primavera continuaran la segona part de l’obra .
Jo segur que no me la perd, perquè m’ho passí extrausinariament bé!!!

Conclusió: valgué la pena anar-hi per ballar, cantar i vore un teatre fet per alumnes de l’escola!

Per fi he pogut continuar!!!...

Ho sent molt …
Ja sé que heu esperat massa temps el text de la presentació del llibre de Raquel.
Es veu que el meu ordenador estava espatllat.. L’altra raó és perquè no tenia molt de temps. Bo, però la veritat és que el picatge alhora d’introduir la contrasenya d’entrada al blog no el feia bé, ,i per tant no podia entrar.(errades que passen als principiants)
Bo, ja us he contat la història .
Ara us vaig a contar els canvis que vaig a fer en el meu blog :
En primer lloc vaig a canviar les narracions ,és a dir, en compte d’escriure sobre comentaris de llibres també escriuré sobre excursions que faig en l’ateneu , eixides que faig a l’escola , novetats i per acabar sobre personatges importants que venen a la meua escola , l’escola gavina .
També, com no, què faig durant les vacances de Nadal, Pasqua, Estiu, així com durant els ponts . i comentaris sobre pel·lícules que veig que siguen interessants etc…

Vaig a la crònica…

PRESENTACIÓ A L’ATENEU CÍVIC DE BÉTERA DEL LLIBRE
EL QUADERN D’ÀNGELA, de Raquel Ricart

A les19:00h l’ateneu ja estava de gom a gom . Hi havia molta gent :estaven les amigues de la infantesa de Raquel, familiars, però sobretot amics seus. També estava la família de la il·lustradora ,Paula Pérez. Però hi havia una persona molt important què havia vingut de Barcelona aposta per presentar el treball de Raquel, Jem Cabanes, corrector de l’obra. Entre tota aquesta gent hi estava la protagonista de la història en la què s’havia inspirat Raquel.Açò m’ho diguè Llorenç Giménez, un amic contacontes que també estava.
A la taula de la presentació hi havia primer Jem Cabanes, després Paula Pérez , al costat de Paula estava Raquel, a continuació Rosa Serrano, l’editora, i Pep Ricart, actor i germà de Raquel.
L’acte el presentà Albert Dasí, amic de tots els que estaven a la taula.
En primer lloc Jem ens explicà què era un corrector. Jo em quedí en una idea : que el corrector té un paper molt important perquè aporta idees d’escriptura a l’autora per tal de què siga un text més definit. També ens explicà que el corrector i l’autor han de tindre molt bona relació i comunicació entre ells.Es notava que Jem i Raquel havien cooperat i estaven satisfets del treball!!!
Després li donaren la paraula a Paula Pérez, la il·lustradora. Paula és una xica jove i un poc tímida, però donà una bona explicació. Ens contà perquè havia dibuixat un arbre en la portada . A mi m’agradà molt la idea de la portada perquè quan acabes de llegir-te el llibre t’adones que l’arbre representava les arrels d’Àngela.
La tercera en intervindre sigué Rosa Serrano,l’editora . Rosa ens explicà que la seua funció és editar bons llibres i que agraden a la gent. Per aquet ofici cal llegir-se els llibres que ha d’editar i tindre molt bon ull .
Parlà molt bé de Raquel i dels seus llibres, sobretot de Van Ploure Estrelles.


Per fi parlà Raquel que ens contà perquè havia escrit la història. Jo mentres Raquel explicava com havia fet el llibre, pensava el que pense sempre quan llisc un llibre:com un escriptor pot tindre tantes idees en el cap per escriure un llibre? Com pot lligar-les tant bé?: es com un calaix ple de paraules molt ben ordenades.
Per ùltim Pep, el seu germà, llegí textos del llibre . Com llegia de bé…!
Pep llegia amb molta claretat ,vocalitzava molt bé i donava vida als personatges.

L’acte siguè molt interessant.Jo estava en primera fila, i la veritat és que no em vaig perdre cap detall.

Presentació del Quadern d'Àngela a l'ateneu

Hola , bon dia seguidors i seguidores, hui dissasbte vint de novembre, a l’Ateneu Cívic de Bétera ve Raquel Ricart, la que us presentí el passat dia en el bloc . Ve a parlar sobre el seu llibre el Quadern D’Àngela, també be Paula Perez la il·lustradora , Jem Cabanes, corrector de l’obra i Rosa Serrano l’ editora. Els conec a tots menys la il·lustradora . Hui veuré la presentiació i tinc unes quantes preguntes per a Raquel com :
1) Per què ha triat com a protagonista una xiqueta adoptada de la Xina
2) Per a ella, quin és el personatge més important a part d’Àngela?
3) Quina història és la que més li agrada de les que escriu Àngela?

DEMÀ JA US CONTARÉ COM HA ANAT TOT

FINS AVIAT !!!!!!!!!!!!!!!


Foto del poster de l’ateneu de Bétera

Presentem a Raquel Ricart, una escriptora que cal llegir

RAQUEL RICART, DE BÉTERA, UNA ESCRIPTORA DELS OCTUBRE

Foto de Raquel Ricart

Hola seguidors i seguidores hui us vaig a parlar sobre el llibre que ha escrit Raquel Ricart, una escriptora molt important perquè ha guanyat el premi més important del Pais Valencià, Els Octubre . He triat aquesta autora perquè fa tres anys comencí a llegir-la i també perquè és de Bétera, el meu poble . Fa quasi tres anys em vaig llegir el primer llibre de Raquel: Van
ploure Estrelles, m’agradà molt encara que hui quasi no me’n recorde ...me l’hauré de torna a llegir.


foto de la portada del llibre del quadern d'Angela

Aquesta última setmana m’he llegit un altre llibre seu i us el voldria presentar.
El llibre tracta sobre una xiqueta adoptada de Xia’n, una ciutat de la Xina .Àngela, la protagonista, ha cumplit 12 anys i els seus pares li han regalat un quadern, allí ella escriu esdeveniments importants i històries que s’inventa.

A mi el que més m’agrada és la relació que té Àngela en sa mare, i amb Gaspar , un amic seu, i també les relacions que tenen els personatges dins les històries que ella escriu. M’agrada la relació amb la mare perquè ella i la mare és conten somnis , esdeveniments importants i secrets que després escriu en el seu quadern . La relació amb Gaspar és molt bonica perquè els dos comparteixen un secret: els dos són adoptats de la Xina i comparteixen aquest secret en la mirada i amb els sentiments, així ho pensa el personatge Àngela.

Els primers capítols em costaren enganxar-me, perquè jo soc una persona que sempre m’agrada conéixer de seguida la trama . Però a partir del capítol set, L’ull que plorava, la lectura sigué molt ràpida, perquè la mare li conta un somni molt interessant i ella comença a escriure històries fascinants . No us les vaig a contar ... perquè si no vos trenque la curiositat.

El llibre està molt bé perquè t’anima a continuar llegint la història ,que és bonica i tendra i et fa posar-te en el lloc del personatge .
Si voleu saber més podeu anar a secretaria i dir-li a Amparo que us done el llibre i per a qui no ho conegau podeu anar a qualsevol llibreria.
Us el recomane !!!
Ja tinc ganes de llegir el següent llibre Les ratlles de la vida ,guanyador dels Octubre d’aquest any.

FINS AVIAT!