Un vei especial, Paco el de Paiporta

UN VEÍ ESPECIAL, Paco el de Paiporta.

El vei que més coneguem és Paco.
Paco és un vei que cada dissabte ve a tindre cura del seu hort de taronger. Ell és molt major i per això, un amic seu el duu amb el cotxe i l’ajuda. Paco és un llaurador de Paiporta que té un camp al costat de la nostra casa. Cada dissabte, quan ve, sempre ens toca al timbre i ens duu alguna cosa de l’horta de Paiporta, cebes creïlles etc…Nosaltres també li peguem una ullada a la caseta de reg i ell sempre ens ho agraeix.
A l’estiu una colla d’amics seus, el meu pare i el iaio se’n van a la marjal d’Almenara a per melons de tot l’any. I per ser sincera, estan per xuplar-se els dits.
A Paco li tenim molta estima, és carinyós i agraït. Ell ens conta coses del seu poble, de la seua família i del Tribunal de les Aigües, perquè durant molt de temps ha sigut membre del Tribunal, de l’acèquia de Faitanar, i ens ha convidat a anar a alguns dels judicis que es fan a la Plaça de la Mare de Déu. Cada any per Nadal ens regala un calendari del Tribunal de les Aigües.
Paco és un bon veí, molt estimat per nosaltres.

Els veïns del meu carrer

Nosaltres no tenim quasi veïns perquè vivim al camp, estem envoltats de tarongers .
Sols al fons del camí que dona darrere de la meua casa tenim uns quants xalets que a l’estiu i els caps de setmana els habiten.
La relació amb els veïns no és molt bona, és a dir com no coneguem a quasi ningú no tenim molta informació de les persones, ni com són, ni que fan.
Sols coneguem a Ramón, perquè hem anat a vore les burretres i altres animals que té, a Vicentica, perquè fa temps anàvem vore-la a la seua barraqueta i jugàvem amb Plom, el seu gos. Ara ja fa temps que no ve,des de que faltà el seu marit, Victoriano. També conec a Tonet, que té una caseta. Ell viu al poble, enfront de casa la meua iaia, i per això el coneguem un poc més.

Comencem les pasqües amb un concert de Pascua

Ahir a Consolat de Mar actuà el grup de vent, anomenat els Ministrils de Marsias.

Els instruments que tocaven eren del segle XVII i els noms no els recorde molt bé.

Tocaren unes peces escrites pel fill d’Antonio Cabezón, un compositor ceg.

Les partitures que tocaven estaven escrites amb un pentagrama d’una linia i en compte de posar les notes es posaven numerets baix, era un poc complicat de llegir.

A més a més d’això, els instruments que tocaven estaven classificats per veus des de la soprano fins la tenor.

Sols me’n recorde de qui tocava la veu soprano, aquest era el cornetí.

Els Ministrils eren músics que tocaven en la

Cort, tocaven en les processons i també en les bodes de l’època.

Tenien eixa part seriosa de músics i també la part de festa pròpia de les bandes, de fet el que presentava ens deia que els Ministrils eren quasi com l’origen de les bandes de música.

La música era antiga i un poc trista però el fet de fer-ho a cinc veus semblava com si parlaren entre ells.

Primer una veu de corneta, segon una veu de dolçaina, tercer una veu de fagot i per últim una veu semblant al trombó de bares.

Tot semblava un baribull de veus però ben armonios i cordinat.

Un concert pel Quinze aniversari de Consolat de Mar

El diumenge passat a l’auditori de Benaguasil, actuà l’orquestra simfònica de Consolat de Mar. Consolat de Mar celebrava el Quinze Aniversari, d’il·lusió, de treball de cooperació i d’agraïment. El programa tractava sobre el Romanticisme d’Antonin Dvorak, compositor txec. Antonín Leopold Dvořák http://ca.wikipedia.org/wiki/Categoria:Obres_d%27Anton%C3%ADn_Dvo%C5%99%C3%A1k En la primera part tocà l’orquestra amb acompanyament d’un solista de Russia: Dimitri Tsirin. S’expressava molt bé i ho feia sense partitura, que el més normal es què un solista tocara amb partitures. Les partitures que interpretà eren: Un concert de violencel i orquestra en si menor En la segona part el solista ja no tocà i sols tocà l’orquestra. Interpretaren:La sinfonia num.9 en si menor “Nou món” Aquesta orquestra la dirigia Ricardo Casero.Jo no el coneixia però tenia molt bon nivell. Jo sobretot em vaig fixar amb els violins primers, perquè és l’instrument que toque, i a més a més, tinguí la sort de tindre’ls davant Estigué excel·lent, interpretaven les cançons d’allò més bé, i es notava que eren mestres professionals. Vaig gaudir molt, i gràcies a una amiga, Sumsí, poguì estar i escoltar-ho tot en primera fila. Us afegisc un video de l’orquestra de Consolat del mar.

Aquí us afexisc un video de l'orquestra simfònica MSO, la que tocà.

QUÈ PASSA EN LÍBIA...?

Ja fa un mes que alguns paísos àrabs es revolten contra els seus dictadors. ja que els seus habitants volen la llibertat i la democracia.
Egipte i Tunissia, ja ho han aconseguit, tirant a Ben Alí i a Hosni Mubàrak.
Ara ho està intentant Líbia.

Allí governa Gadaffi, dictador que intenta mantenir el seu poder en el país de Líbia.
Les Nacions Unides han dictat una Resolució, que es com una norma, que autoritza als paísos que formen part a intervenir militarment en Líbia, en contra de Gaddafi.
Des de les set bases italianes despeguen els avions cap a les tres ciutats principals de Líbia(Tripoli, Bengasi i Misrata)
Els avions espanyols estan sota el comandament de les forces multinacionals.
Alemanya no ha volgut intervenir en el conflicte.
A més a més milers de Líbis fugen a altres Paísos com Tunissia, per no morir i tindre una vida millor.

Avuí Marroc, també, un país autoritari, demana més democracia.
No els agrada el discurs del rei, Mohamed IV, que també és un dictador.

Jo pense que els habitants de Líbia tenen dret a manifestar-se i demanar una democracia en el País.
El que està fent Gadaffi no em pareix correcte, perquè està matant a gent innocent.

FALLES A CASA D'UN AMIC

Ahir divendres baixàrem a València a casa d’un amic.
Tots els anys, la vespra de falles, baixem a València i veiem la falla de Nou Campanar i la de Campanar Vell.
Visitem aquestes falles perquè són les que es troben més aprop de casa Pep, el nostre amic que tots els anys ens convida.
Enguany era un dia especial per nosaltres perquè celebràvem el cinquanta aniversari de Pep.
En primer lloc anàrem a vore la falla de Nou Campanar.
L’observàrem pegant la volta.
Els ninots eren grans i fets amb molt de detall, la crítica no s’entenia molt bé, la veritat és que hi havia poca crítica.
Tots ens quedàrem en la incògnita de què passaria amb les palmeres.
Enguany la falla està plantada al mig del carrer envoltat de palmeres que queden al damunt de la mateixa falla.
No sabem si les cremaran o posaran alguna protecció.
Ja ho vorem…
Després anàrem a vore la falla de Vell Campanar, em cridà l'atenciò que estava feta amb formes rectes. El que més destacava eren les formes rombes.
La crítica no la vaig llegir molt bé però hi havia un cartell que posava:
Inutils, amb el dibuix de la cara de Zaparero
Pajaros, amb el dibuix de la cara de Rajoy
Per últim anàrem a casa Pep. Beguérem xocolata que havia fet Pep i bunyols que havia fet la mare d’Empar.
Pep, a més a més, ens havia preparat una pel·licula 2001, una odissea en l’espai.
No l’acabàrem de vore.
També alguns veiérem des de la finestra el castell de focs artificials.
Enguany diuen que han gastat més polvora que mai, vol dir que serà més bonic. Sorollos i brillant com altres anys…
Jo no el vaig vore perquè m’adorguí.
Felicitats Pep!!!!

FALLES A L'ESCOLA

El dimarts celebràrem les falles a la meva escola, estigué molt bé sobretot la falla, que la férem a correcüita. Aquest any la falla era bén senzilla i modesta. És per això que el tema tractava sobre la crisi, és a dir, es feu amb pocs recursos. Duiem caixes de cartró i anàvem col·locant-les fent una construcció. La mascleta la férem amb globus, atifells de cuïna i instruments casolans. Estigué d’allò més bé, al principi descordinació però després tots anàrem a ritme.També férem una gimcana, la prepararen els de 2n d’eso.La gimcana sigué un ratet per divertir-se i passar-ho bé amb el grup de cinc persones que participàvem de cinc anys cap amunt.
L’últim fou l’acomiadament de la falla amb una treca.Votàrem la falla, menjàrem bunyols i beguérem xocolata. No podem demanar més!