Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 27 de desembre de 2011





UNA LECTURA COMPARTIDA

Laura Gallego acaba de traure un nou llibre titulat Allà on els abres canten.
Marina, una amiga meua i jo hem decidit fer una lectura col·lectiva.
Les lectures col·lectives són lectures que fas tant amb amics com amb familiars.
Aquesta lectura consisteix en llegir-se x pàgines setmanals i un dia que acorden, parlen per correu sobre la part que acaben de llegir.
Jo ara mateix encara no l’he començat perquè estic esperant que Marina s’acabe el llibre que du entre mans.

NOVA TRIOLOGIA QUE TRACTA SOBRE LA MITOLOGIA

L’altre dia vaig descobrir una nova triologia anomenada Halo.

Vaig buscar-la per tots els llocs i al final la vaig trobar a Internet, que ho troba tot.
Sobre la ressenya que vaig llegir, es tracta d’un llibre de de fantasia i potser mitològic, en part.
Crec que no hi han traduccions en valencià, ni tampoc encara n’ha eixit el tercer llibre de la triologia..Us deixe en una petita resaenya del llibre.
Per desgràcia aquesta està en castellà, supose que prompte la treuran en valencià. Ara per ara l’he buscada per tots els llocs i no l’ he trobada en valencià.

01-Halo

La llegada inesperada de los hermanos Church, Gabriel, Ivy y Bethany, supone un revuelo en la pequeña ,población de Venus Cove. Son extremadamente bellos, inteligentes y misteriosos. ¿De dónde vienen? ¿Dónde están sus padres y por qué sobresalen sea la que sea la actividad que emprenden?

Los tres son en realidad ángeles con la misión de salvar al mundo de su inminente destrucción. Tiene instrucciones claras: no deben formar vínculos demasiado fuertes con ningún humano y deben esforzarse en ocultar sus cualidades sobrehumanas. Pero Beth, la más inexperta, rompe una de las reglas sagradas: se enamora de Xavier Woods, el chico más guapo del colegio e incluso llega a revelarle su secreto. Y será entonces cuando deba tomar una decisión definitiva: desafiar la voluntad del Cielo y entregarse a él completamente o no, además de enfrentarse a las fuerzas oscuras que pretenden tomar Venus Cove como primer paso para su plan de destruir a la humanidad.

Ivy, Gabriel y Xavier deberán unir sus fuerzas para salvarla y utilizar sus poderes para hacer el bien para contrarrestar a las poderosas

DUES CONFERÈNCIES DE JEM CABANES

El divendres dia nou a l’escola, vinguè Jem Cabanes a fer-nos una conferència sobre les Rondalles d’Enric Valor.

La meua classe i la de 2n d’ESO ens reunírem per escoltar-lo.

El que més em va agradar fou com s’expressava i de quina manera ho feia.Es notava que volia que gaudirem d’aquella conferència.

Jo, vaig gaudir molt, perquè aprenguí nou lèxic.

Com per exemple que és una Rondalla.

Ell ens explicà que pot ser la paraula Rondalla vinga del llatí.

Jo crec què rondalla vol dir una història que ronda, és a dir una història que passa de pares a fills, de fills a pares… i què és recorda encara en el poble.

Per altra banda, el següent dia, dissabte dia deu, a l’Ateneu de Bétera vinguè una altra vegada Jem Cabanes, aquesta conferència fou més científica, perquè aquesta vegada no es dirigia a adolescents sino a adults.

Jo notí la diferència.A l’escola moltes persones s’avorrien i parlaven, o fins i tot, faltaven el respecte.

En canvi a l’Ateneu no s’escoltava ni una mosca, tots callats i atenent al Jem.

Pràcticament, excepte allò que he explicat, el que va dir fou semblant al que va dir a l’escola, encara que com he dit abans era de llenguatge més científic.

LECTURA SOBRE LA TRIOLOGIA DE LAURA GALLEGO

M’he llegit ja els primers dos llibres de Memòries d’Hidun.

Em falta llegir-me l’últim llibre per així completar-lo.

M’esta agradant molt i us recomane per ara que llegiu la triologia, això si,completa.

dijous, 3 de novembre de 2011

RETORN AL BLOG

Ara us preguntareu perquè llance aquest comentari, i a aquestes hores.
Doncs molt fàcil, acabe d’arribar de l’assaig de l’orquestra, ara mateix. La veritat es què estic un poc cansada, però encara em dona temps a fer una xicoteta entradeta. Avui m’havia fet aquesta propòsit, retrobar-me amb el meu blog.

ELS TALLERS DE MIG DIA A L'ESO


Com ja us vaig dir fa temps, ja he començat l’ ESO i la veritat, es què no es tan difícil ni tan dura com em pensava.
Si treballes cada dia i estudies cada dia l’apartat que dónes, no es tan costos com et penses.

Bé, ara centrem-se en el que us he de contar:

Entre altres coses, l’ ESO, s’assembla a la primària pels tallers de mig dia.
Tenim 4 tallers, expressió creativa, esports, cinema en versió original i cor, que l’han afegit a la llista perquè a la meua classe els agrada molt ballar i cantar, encara que alguns com que pensen que ja s’han fet majors, no volen anar al cor.
Tots aquests tallers els hem començat ja. En expressió creativa estem preparant una representació de teatre d’Enric Valor, queixalets també. En esports hem fet equips i estem jugant a pitxi. En cor ja estem començant a cantar les cançons per a la festa de Nadal.
Hui hem començat cinema amb versió original .Hem vist deixa’m entrar, la versió original era en suec, però per a què entenguérem el que deien ens l’han posada subtitulada.
La pel·lícula tractava sobre vampirs, la veritat és que al principi, m’he cagat un poquet de por, però al final m’ he quedat fins a l’hora que ha sonat el timbre... No hem pogut acabar de vore-la perquè era un poc llarga. Demà fan la continuació, però jo no la voré perquè estaré en el taller d’esport.
En conclusió, estem fent moltes activitats diverses a l’ ESO. Nous companys, més mestres, més responsabilitats i més treball.

M’HO ESTIC PASSANT MOLT BÉ, ENCARA QUE HI HA DIFERÉNCIES RESPECTE A PRIMÀRIA.

dimecres, 14 de setembre de 2011

EL PRIMER DIA D'INSTITUT



Hui he començat molt contenta l’ESO.
Només arribar he saludat a totes les meues amigues i amics i com no a tots els mestres d’aquests d’arrers anys.
Des d'infantil fins sisè de primària.
Tots estàvem un poc nerviosos.
Oh l'Eso!
Ens han fet un passadís per passar i després ens hem fet una foto que és la que veieu aquí en primer pla. A continuació ens han presentat la classe i també els nous, hi han dues xiques Lucia, i Alba, de xics hi ha tres Hugo Carles i Sergi.
També hi han dues novetats: La primera es què no ens han posat de dos en dos si no de grups de quatre i cinc, també és què tenim armariet, l’ESO és l’ESO.
A les onze l’esmorza, no un esmorzar de bocata si no una bona picadeta d’olives, papes, trossets de pizza i una ensaïmada farcida de sobraçada. Hum que bo!
Per últim l’actuació de RAPSODES, que bé ho feien i que bé cantaven, ho explicaven molt bé, i el més divertit, és que cantaven rap i hip hop.
Enguany tenim de tutora a Africa, que també ens donarà Anglès. Tenim onze assignatures, buf!
Demà comencen les classes, comença lo dur.

QUINA FESTA, QUIN DIA MÉS DIVERTIT

dijous, 18 d’agost de 2011

Un dia de confeti i coets




El dia 15 d'agost sigué un dia molt divertit , era el dia de la rodà de les alfàbregues i de la cordà.

La rodà de les alfàbregues comença de dia, a les 9:30, encara que nosaltres acudirem a la 13:00. Arribàrem a temps per vore les dues obreres fadrines, encara que això per a mi no era el que em feia més goig, sinó a mi el que més m'agrada de la festa és la pluja de confeti. Els majorals duen un mocador brodat, ple de confeti i el tiren a grapats a la gent, sobretot a la gent que els provoca i que els diuen “ Els majorals no tiren confeti, els majorals no tiren confeti”, els majorals responen tirant-ne cada vegada més. La part del carrer on més confeti tiren és en la plaça del Sol. La plaça del Sol està situada just abans de l'entrada de les obreres a l'església. És per això que la plaça té al mig una escultura d'una obrera i un majoral, que representen la festa.

Una vegada entraren les obreres ja a missa, jo i Marina, una companya i amiga de l'escola que vaig convidar a la festa, començàrem una autèntica guerra de confeti .Quin goig ! El confeti era de molts colors, encara que el que més destacava de tots era el verd. Quan més em vaig divertir fou a l'Ateneu de Bétera. L'Ateneu està situat a la plaça de Mercat, una plaça petita on hi ha una font al mig. Com la plaça del Mercat i la plaça del Sol estan molt a prop sols havíem de recòrrer uns quants metres per arribar a la plaça del Sol i agarrar el confeti per tirar-lo a la gent des del balcó. Fou una gran festasa! Fins i tot arribaren a tirar aigua des del balcó. Crec que el meu pare, Carmen la Canonja i Empar tingueren alguna cosa a vore...


A la nit, la cordà. Sopàrem a casa Sari, una amiga, i després de jugar i observar el muntatge de la cordà se n'anàrem a ca la meua iaia a vore- la des d'allí . La casa de la meua iaia es la part no es pot gaudir del coet perquè tenim al davant els cuetons, els coets, les pixarres, i les femelletes. Jo com tinc pànic als coets, m'asustí només tiraren el segon tro. Quina por !