Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 2 de maig de 2011

Crònica viatge a Granada





Ahir vaig tornar de Granada a la 1:00 de la matínada, per tant, no vaig poder contar immediatament com va anar el viatge a Granada, perquè era molt tard i estava un poc cansada. El divendres vaig anar a aquesta ciutat amb el Centre Artístic Musical de Bétera a tocar amb l’orquestra Juvenil i l’orquestra gran.
El divendres dia 29 a les 9:30 carregàrem les maletes a l’autobús i marxàrem.
La veritat es què l’arribada a Granada se’m feu molt llarga i pesada, encara que a l’autobús posaren dues pel·lícules.
Al arribar a l’hotel ens donaren els còdigs per entrar a les habitacions i pujàrem a deixar les maletes. Després de descarregar, se n’anàrem a visitar la casa del poeta Federico Garcia Lorca, que està situada dins d’un parc molt gran. La casa estava tancada i envoltada d’arbres i jardins. Per accedir havíem de passar per un camí de terra que estava tot enfangat per la pluja, però fou divertit.
Sopàrem en un wok i se n’anàrem cap a l’hotel.
El segon dia, era el dia del concert. S’alçàrem prompte per desdejunar.
Aquest dia, pel matí, anàrem a visitar el mirador de Sant Blai, que està al barri de l’Albaicín. Ens costà un poc pujar, perquè era tot costera amunt i, a més plovia.
Des del mirador observàrem l’Alhambra, un monument antic musulmà.
Dinàrem en una pizzeria, les pizzes estàven molt bones, però el sevei tarda molt i dinàrem cap a les quatre.
Aquell dia era molt important, anàvem a tocar a Ogíjares, un poble de Granada que s’anomena la Vila de la Música.
Jo estava un poc nerviosa, com sempre, però ens isquè d’allò més bé.
En l’última cançó el director s’equivocà, aleshores férem una xicoteta cagada, però ningú del públic se n’adonà, sols nosaltres que ens vam riure un poc.
L’últim dia anàrem a visitar l’Alhambra, el monument emblemàtic de Granada.
L’Alhambra és patrimoni de la Unesco. Està envoltada d’arbres i jardins, hi ha moltes fonts i estanys, on també hi ha peixos.
No ens donà temps a voreu tot, però si que visitàrem el palau de Nazaris i el palau de CarlesV.
Al palau de CarlesV hi havia una exposició de pintura, des del segle XVI fins el XX.
Però el més interessant fou el palau dels Nazaris on està el Pati dels Lleons.
La llàstima fou que no els veguérem en el seu pati perquè estaven en una sala a part, ja que estaven acabant de restaurar-los.
Les parets del Palau pareixien brodats de pedra i estaven decorades amb senefes. El sostre era de fusta i també tenia senefes afegides.
Sigué un viatge molt interessant, disfrutàrem de la ciutat de Granada, dels companys de música i de la festa que muntaven per les nits.