Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 27 de desembre del 2011





UNA LECTURA COMPARTIDA

Laura Gallego acaba de traure un nou llibre titulat Allà on els abres canten.
Marina, una amiga meua i jo hem decidit fer una lectura col·lectiva.
Les lectures col·lectives són lectures que fas tant amb amics com amb familiars.
Aquesta lectura consisteix en llegir-se x pàgines setmanals i un dia que acorden, parlen per correu sobre la part que acaben de llegir.
Jo ara mateix encara no l’he començat perquè estic esperant que Marina s’acabe el llibre que du entre mans.

NOVA TRIOLOGIA QUE TRACTA SOBRE LA MITOLOGIA

L’altre dia vaig descobrir una nova triologia anomenada Halo.

Vaig buscar-la per tots els llocs i al final la vaig trobar a Internet, que ho troba tot.
Sobre la ressenya que vaig llegir, es tracta d’un llibre de de fantasia i potser mitològic, en part.
Crec que no hi han traduccions en valencià, ni tampoc encara n’ha eixit el tercer llibre de la triologia..Us deixe en una petita resaenya del llibre.
Per desgràcia aquesta està en castellà, supose que prompte la treuran en valencià. Ara per ara l’he buscada per tots els llocs i no l’ he trobada en valencià.

01-Halo

La llegada inesperada de los hermanos Church, Gabriel, Ivy y Bethany, supone un revuelo en la pequeña ,población de Venus Cove. Son extremadamente bellos, inteligentes y misteriosos. ¿De dónde vienen? ¿Dónde están sus padres y por qué sobresalen sea la que sea la actividad que emprenden?

Los tres son en realidad ángeles con la misión de salvar al mundo de su inminente destrucción. Tiene instrucciones claras: no deben formar vínculos demasiado fuertes con ningún humano y deben esforzarse en ocultar sus cualidades sobrehumanas. Pero Beth, la más inexperta, rompe una de las reglas sagradas: se enamora de Xavier Woods, el chico más guapo del colegio e incluso llega a revelarle su secreto. Y será entonces cuando deba tomar una decisión definitiva: desafiar la voluntad del Cielo y entregarse a él completamente o no, además de enfrentarse a las fuerzas oscuras que pretenden tomar Venus Cove como primer paso para su plan de destruir a la humanidad.

Ivy, Gabriel y Xavier deberán unir sus fuerzas para salvarla y utilizar sus poderes para hacer el bien para contrarrestar a las poderosas

DUES CONFERÈNCIES DE JEM CABANES

El divendres dia nou a l’escola, vinguè Jem Cabanes a fer-nos una conferència sobre les Rondalles d’Enric Valor.

La meua classe i la de 2n d’ESO ens reunírem per escoltar-lo.

El que més em va agradar fou com s’expressava i de quina manera ho feia.Es notava que volia que gaudirem d’aquella conferència.

Jo, vaig gaudir molt, perquè aprenguí nou lèxic.

Com per exemple que és una Rondalla.

Ell ens explicà que pot ser la paraula Rondalla vinga del llatí.

Jo crec què rondalla vol dir una història que ronda, és a dir una història que passa de pares a fills, de fills a pares… i què és recorda encara en el poble.

Per altra banda, el següent dia, dissabte dia deu, a l’Ateneu de Bétera vinguè una altra vegada Jem Cabanes, aquesta conferència fou més científica, perquè aquesta vegada no es dirigia a adolescents sino a adults.

Jo notí la diferència.A l’escola moltes persones s’avorrien i parlaven, o fins i tot, faltaven el respecte.

En canvi a l’Ateneu no s’escoltava ni una mosca, tots callats i atenent al Jem.

Pràcticament, excepte allò que he explicat, el que va dir fou semblant al que va dir a l’escola, encara que com he dit abans era de llenguatge més científic.

LECTURA SOBRE LA TRIOLOGIA DE LAURA GALLEGO

M’he llegit ja els primers dos llibres de Memòries d’Hidun.

Em falta llegir-me l’últim llibre per així completar-lo.

M’esta agradant molt i us recomane per ara que llegiu la triologia, això si,completa.

dijous, 3 de novembre del 2011

RETORN AL BLOG

Ara us preguntareu perquè llance aquest comentari, i a aquestes hores.
Doncs molt fàcil, acabe d’arribar de l’assaig de l’orquestra, ara mateix. La veritat es què estic un poc cansada, però encara em dona temps a fer una xicoteta entradeta. Avui m’havia fet aquesta propòsit, retrobar-me amb el meu blog.

ELS TALLERS DE MIG DIA A L'ESO


Com ja us vaig dir fa temps, ja he començat l’ ESO i la veritat, es què no es tan difícil ni tan dura com em pensava.
Si treballes cada dia i estudies cada dia l’apartat que dónes, no es tan costos com et penses.

Bé, ara centrem-se en el que us he de contar:

Entre altres coses, l’ ESO, s’assembla a la primària pels tallers de mig dia.
Tenim 4 tallers, expressió creativa, esports, cinema en versió original i cor, que l’han afegit a la llista perquè a la meua classe els agrada molt ballar i cantar, encara que alguns com que pensen que ja s’han fet majors, no volen anar al cor.
Tots aquests tallers els hem començat ja. En expressió creativa estem preparant una representació de teatre d’Enric Valor, queixalets també. En esports hem fet equips i estem jugant a pitxi. En cor ja estem començant a cantar les cançons per a la festa de Nadal.
Hui hem començat cinema amb versió original .Hem vist deixa’m entrar, la versió original era en suec, però per a què entenguérem el que deien ens l’han posada subtitulada.
La pel·lícula tractava sobre vampirs, la veritat és que al principi, m’he cagat un poquet de por, però al final m’ he quedat fins a l’hora que ha sonat el timbre... No hem pogut acabar de vore-la perquè era un poc llarga. Demà fan la continuació, però jo no la voré perquè estaré en el taller d’esport.
En conclusió, estem fent moltes activitats diverses a l’ ESO. Nous companys, més mestres, més responsabilitats i més treball.

M’HO ESTIC PASSANT MOLT BÉ, ENCARA QUE HI HA DIFERÉNCIES RESPECTE A PRIMÀRIA.

dimecres, 14 de setembre del 2011

EL PRIMER DIA D'INSTITUT



Hui he començat molt contenta l’ESO.
Només arribar he saludat a totes les meues amigues i amics i com no a tots els mestres d’aquests d’arrers anys.
Des d'infantil fins sisè de primària.
Tots estàvem un poc nerviosos.
Oh l'Eso!
Ens han fet un passadís per passar i després ens hem fet una foto que és la que veieu aquí en primer pla. A continuació ens han presentat la classe i també els nous, hi han dues xiques Lucia, i Alba, de xics hi ha tres Hugo Carles i Sergi.
També hi han dues novetats: La primera es què no ens han posat de dos en dos si no de grups de quatre i cinc, també és què tenim armariet, l’ESO és l’ESO.
A les onze l’esmorza, no un esmorzar de bocata si no una bona picadeta d’olives, papes, trossets de pizza i una ensaïmada farcida de sobraçada. Hum que bo!
Per últim l’actuació de RAPSODES, que bé ho feien i que bé cantaven, ho explicaven molt bé, i el més divertit, és que cantaven rap i hip hop.
Enguany tenim de tutora a Africa, que també ens donarà Anglès. Tenim onze assignatures, buf!
Demà comencen les classes, comença lo dur.

QUINA FESTA, QUIN DIA MÉS DIVERTIT

dijous, 18 d’agost del 2011

Un dia de confeti i coets




El dia 15 d'agost sigué un dia molt divertit , era el dia de la rodà de les alfàbregues i de la cordà.

La rodà de les alfàbregues comença de dia, a les 9:30, encara que nosaltres acudirem a la 13:00. Arribàrem a temps per vore les dues obreres fadrines, encara que això per a mi no era el que em feia més goig, sinó a mi el que més m'agrada de la festa és la pluja de confeti. Els majorals duen un mocador brodat, ple de confeti i el tiren a grapats a la gent, sobretot a la gent que els provoca i que els diuen “ Els majorals no tiren confeti, els majorals no tiren confeti”, els majorals responen tirant-ne cada vegada més. La part del carrer on més confeti tiren és en la plaça del Sol. La plaça del Sol està situada just abans de l'entrada de les obreres a l'església. És per això que la plaça té al mig una escultura d'una obrera i un majoral, que representen la festa.

Una vegada entraren les obreres ja a missa, jo i Marina, una companya i amiga de l'escola que vaig convidar a la festa, començàrem una autèntica guerra de confeti .Quin goig ! El confeti era de molts colors, encara que el que més destacava de tots era el verd. Quan més em vaig divertir fou a l'Ateneu de Bétera. L'Ateneu està situat a la plaça de Mercat, una plaça petita on hi ha una font al mig. Com la plaça del Mercat i la plaça del Sol estan molt a prop sols havíem de recòrrer uns quants metres per arribar a la plaça del Sol i agarrar el confeti per tirar-lo a la gent des del balcó. Fou una gran festasa! Fins i tot arribaren a tirar aigua des del balcó. Crec que el meu pare, Carmen la Canonja i Empar tingueren alguna cosa a vore...


A la nit, la cordà. Sopàrem a casa Sari, una amiga, i després de jugar i observar el muntatge de la cordà se n'anàrem a ca la meua iaia a vore- la des d'allí . La casa de la meua iaia es la part no es pot gaudir del coet perquè tenim al davant els cuetons, els coets, les pixarres, i les femelletes. Jo com tinc pànic als coets, m'asustí només tiraren el segon tro. Quina por !

divendres, 12 d’agost del 2011

l'Ateneu de Bétera, un espai on pots gaudir aquest estiu


Un espai on pots gaudir aquest estiu és l'Ateneu de Bétera.

L'Ateneu durant aquest temps, per a mi, ha sigut un espai on he pogut gaudir molt de les activitats que fa, però per altra banda, perquè m'ha permés eixir en els amics i les amigues.

També us volia parlar sobre les activitats que han fet a l'Ateneu aquesta setmana.
Han fet dos tallers, un cada dia, jo he acudit als dos . Un taller tractava sobre les xarxes socials i l'altre sobre el vídeo. Jo us parlaré sobre el taller del vídeo, perquè el de les xarxes socials us el vaig explicar fa temps en una antiga entrada.

El taller que tractava sobre el vídeo el dirigia Vicent Partal, director del diari Vilaweb.
En primer lloc, ens explicà el muntatge d'un vídeo, com es fa i els passos a seguir. A mi em quedà clara una idea:Primer hem de pensar què volem fer, a continuació com ho volem fer, en realitat es tracta de fer-te un esquema mental per a ordenar les idees.

A continuació del muntatge parlà sobre vimeo i youtube, dos programes on podies penjar vídeos. Youtube té una ventaja, que pots vore vídeos en directe, cosa que vimeo no ho té desenvolupant encara.
La ventaja de vimeo es que té molt bona resolució, és a dir que es veu millor. A més vimeo encara no és tant conegut com youtube, i no el consulta tanta gent.

Per finalitzar ens ensenyà pàgines webs per vore partits de futbol, notícies i series en directe, Però el que més m'agradà fou que ens ensenyà una pàgina on podiem vore la tv3, encara que tot no es poguera veure en directe. El programa on podeu vore TV3 és TV3 a la carta

Vicent explicà molt bé el taller. Vicent té una veu tranquil·la i pausada, això fa que tot ho entengues detalladament.

VAIG GAUDIR MOLT I VAIG APRENDRE MOLT SOBRE EL VÍDEO.

dijous, 11 d’agost del 2011

Lectures de vacances






Aquest mes de juliol he llegit alguns llibres :

He llegit Impacte de gel, i La ciutat invisible de . G. Harris, aquests dos llibres formen part d'una triologia però encara no m'he llegit l'últim. Tracten sobre l'arqueologia. No era gran cosa comparat amb Laura Gallego i Maite Carranza però tenia una narració que t'animava a llegir. El primer me'l comprí en la fira del llibre.Me'l van recomanar


A continuació he llegit La violinista de París, de Joan Pla. Aquest llibre té amor, per la relació de Célina i Bernat, els dos protagonistes . No m'ha agradat molt però vaig aconseguir acabar-me'l per la intriga que donava.


Després vaig treure de la biblioteca de Bétera El col·leccionista de rellotges extraordinari, un llibre de Laura Gallego apassionant i amb molta intriga. Al principi, quan em vaig llegir el resum no vaig donar-li molta importància al llibre, fins que vaig començar a llegir-lo. La veritat és que tot el que escriu Laura m'agrada, sóc una lectora fidel .És una meravella de llibre que només començar-lo t'anima a llegir-lo, us el recomane.

En aquest moment estic llegint-me Memòries d'Idhún, un llibre que no m'havia atrevit a llegir encara, ja us el contaré més endavant, en una altra entrada.

L'últim llibre que m'he llegit ha sigut El portal dels Elfs, de Herbie Brennan, el primer llibre d'una triologia d'una triologia. Aquest llibre tenia intriga i misteri però a mi no m'acavà d'agradar, realment no el vaig poder acabar, potser més endavant li trobaré més sentit, això em passa avegades en altres llibres.

dimecres, 10 d’agost del 2011

UN MES DE JULIOL MOLT INTENS




Aquest mes de juliol ha sigut molt intens. He tingut uns quants cursets, de música, de mecanografia i de triatló, tot açò m'ocupava tot un dia sencer i això m'ha fet que no poguera ocupar-me del blog . Pel dia tenia mecanografia i informàtica i per la vesprada triatló. En mecanografia tenia en repte : arribar a superar les dues-centes cinquanta pulsacions per minut, per a que em donaren el diploma de mecanògrafa i ho vaig aconseguir. Això ara em permet escriure més ràpid i em facilita les coses alhora d'escriure en ordinador. La veritat es que he gaudit moltíssim.

Fa dos dies vaig vindre d'unes colònies de música que es feien a Xàtiva, un poble de la comarca la Costera. Aquestes colònies les dirigien el Grup ADAGIO, Un grup de músics de corda.

M'ho passí molt bé vaig fer nous amics i em vaig retrobar amb les meues amigues de l'any passat. Ja fa 4 anys que faig aquestes colònies. Des de l'any passat les fem a un mas que està a l'entrada de Novetlé una vegada passes el poble de Xàtiva . El que més em cridà l'atenció és que té molts espais per a diferents activitats. Hi ha un amfiteatre, una sala d'assajos per a l'orquestra, també, com que s'utilitza per a granja escola, hi ha molts animals i diversos camps per jugar. Tenim un menjador i varies aules d'estudi. com no, fa calor, més ben dit fa molta calor ! Per això hi ha una piscina on podem gaudir de l'aigua.

Ara ja he tornat i com no, toca divertir-se encara més!... i també escriure un poc i retrobar-me amb el blog.

Al llarg d'aquest mes us estaré informant sobres les meves lectures, les activitats que faig a l'Ateneu, i us penjaré algunes cròniques sobre l'estiu.

BON ESTIU !

diumenge, 22 de maig del 2011

Per a la classe de sise

He passat un bon any amb vosaltres, perquè hem jugat, encara que aquest any no tant com altres anys, i això ho he tirat de menys. A mi encara m'agrada correr pel pati amar-me i jugar a algun esport, però entenc que a d'altres persones els agrade parlar. Hem ballat, i sobretot les xiques hem parlat. L'any que ve ja anem a l'ESO, encara que jo no tinc moltes ganes d'anar-hi, no perquè vaja a ser un curs difícil, que crec que no ho serà. Però m'ho he passat ´tant bé en primaria, que ara enyoraré: Tiraré de menys a les mestres de primaria: Anna, Conxin, Marisa, Emmi, Júlia, Creu, Sandra, Teresa, Emma, Maria i Amparito, a la que m'he estimat molt aquets darrers anys.També els mestres com no als que els he tingut molta estima, perquè amb tots ho em passat bé:Ferran, Ivan i Albert.He de dir-vos que hem aprés tots junts i ens hem divertit també, encara que de vegades hem fet un poc la guitza...Però...som uns angelets. En resum, Hem fet moltes coses junts aquets des que teniem dos i tres anys . Enguany hem de dir adeu a primaria, No...!!! Espere que vosaltres, mestres i companys, també s'ho heu passat bé aquets anys.
Menys mal que encara queden les colònies per a divertirnos tots junts, banyar-nos i xarrar un poc o alguns/es molt...
L'any que bé pot ser coneixerem a nous companys.Els donarem la benvinguda com cal i també l'estima que mereixen.De tots aquests anys que hem passats junts en ha quedat l'amistat d'estimar-nos tots i totes, encara que estiguem separats per grups. Però no cal oblidar els bons moments que hem passat junts i juntes

SOU LA MILLOR CLASSE QUE HE POGUT TINDRE, US ESTIME MOLTISSIM

diumenge, 15 de maig del 2011




Aquí teniu un trailer de la pel·licula Cor de tinta.
Hui diumenge he aprofitat per anar al videoclub i traure-la.
La veritat és que m'ha agradat més el llibre que la pel·lícula, perquè explica amb més detall la història i t'ho imagines tot d'una altra manera.
No obstant això, m'ha agradat, encara que alguns detalls no corresponien són inventats i no corresponien al llibre.
També us la recomane i a més està en català, encara que el trailer que us expose està en castellà perquè l'he baixat de Yotube

Cor de Tinta, un llibre fascinant




Ahir em vaig acabar la primera part de la triologia de Cornelia Funke. Ha estat molt fàcil de llegir, he aprés nou vocabulari i, més a més, ha sigut un llibre molt entretingut per la seva intriga i la trama misteriosa.

El llibre tracta sobre una xiqueta que es diu Meggie. Un dia un home estrany, amic de Mo, el pare de Meggie, entra a la casa. Desde eixe mateix dia Mo decideix anar a casa d’Elinor, la seua tia.
També en aquesta aventura descobreix que li ha passat a la mare, i també quin do té el seu pare
Us recomane Cor de Tinta.

diumenge, 8 de maig del 2011

NOVETATS!!! PARLEM DE LA TRIOLOGIA DE CORNELIA FUNKE

El divendres vaig estar a la biblioteca de l’escola i Fina, l’encarregada de la biblioteca, em digué que havien comprat llibres nous, un d’ells, Cor de tinta de Cornelia Funke, també una de les meues autores preferides.

Cor de Tinta té unes 550 pàgines aproximadament i és la primera part d'una col·lecció de dos llibres. Encara que sigui un llibre molt gruixut és llegeix ràpid, i és molt divertit per a la gent que li agradi l'aventura i el misteri.

SINOPSI

El llibre ens parla d'una nena que va perdre la seva mare. El seu pare li diu que la va perdre d'una manera, però després la nena descobreix que el seu pare fa coses que les altres persones no poden fer, i que per això els hi passen coses estranyes.Aquest llibre em recorda lleugerament al llibre " Quadern de Berga ", encara que Cor de Tinta és molt millor, té més misteri i dóna més temps a pensar perquè succeixen les coses
(Copiat en lectures per a tots)

També estrenaren la pel·licula de Cor de tinta, en el 2009
Jo m’he llegit alguns llibres seus.
M’he llegit:El lladre de gorres, El senyor dels lladres i No hi ha galetes per als follets, i tots m’han agradat.

Aquí tenim una petita biografia de Cornelia Funke

Va néixer a Dorsten, Alemanya, l'any 1958.
És pedagoga diplomada, i ha escrit més de catorze llibres. Entre ells és troben Cor Sang i Mort de Tinta, El senyor dels lladres, Íngrid la Valenta...

Una nova col·lecció












DOS LLIBRES MÉS, que també us recomane i que no coneixia.

Ghostgirl, descança en pau. Aquest llibre tracta sobre Charlotte, una xiqueta que no és popular, aleshores al començar 2n d’Eso, decideix ser la més popular de l’Eso, però aleshores es mor. La història m’ha captivat molt perquè es diferent a altres històries i per la seua trama.

Ara m’acabe de llegir Ghostgirl, retorn, la continuació de Ghostgirl, descança en pau.
L’història tracta sobre Charlotte, la protagonista que intenta tornar al món dels vius encara que no puga. El llibre ha estat bastant bé, al principi no m’enganxà, després ha anat atrapant-me el misteri i la història. El personatge que més m’ha agradat ha sigut Escarle,t pel fet de parlar amb els morts i de comunicar-se.

Lectures del mes d'abril








Ja sé que fa uns quants dies que acabàrem les pasqües, però no em donà temps a posar-ho al bloc.
Aquest mes d’abril m’ he llegit uns quants llibres, però sobretot he aprofitat les pasqües per llegir més. Dos dels llibres que m’he llegit han sigut de les meves autores preferides: Maite Carranza i Laura Gallego.

A principi de mes comencí a llegir Harry Potter i el Misteri del Princep. Tracta sobre Harry, un xiquet mag que es l’elegit per matar a Voldemort, el mag més tenebrós de tots. Aquest xiquet es orfe, perquè els seus pares foren assasinats per Voldemort. Harry, com és l’elegit començà a fer classes amb Dumbeldorte, el director de Howarts de la seua escola de màgia. Dumbeldorte li ensenyà la vida de Voldemort.
Fins que un dia li mostrà el que passà en una classe del Llagot, professor de pocions.
El llibre m’ha paregut un poc avorrit, i no tenia molta intriga, ni misteri, potser això m’ha passat perquè havia vist abans la pel·lícula i també perquè m’havien parlat molt d’ell i jo m’havia imaginat una altra cosa. No es què m’haja agradat molt...






L’altre llibre que m’he llegit, el segon, ha sigut Retorno a la Isla Blanca, de Laura Gallego.Aquest me’l vaig llegir a principi de les vacances. Tracta sobre Única, una xiqueta diferent als demé,s que no sap d’on bé, ni qui són els seus pares.
Aquest llibre m’ha semblat interessant perquè des del principi era de molt de misteri i d’aventura, com els que a mi m’agraden. En canvi el final no m’ha agradat molt, m’ha semblat que li faltava alguna cosa…, li faltava descobrir qui eren els seus pares, i això el llibre no ho deia.






dilluns, 2 de maig del 2011

Crònica viatge a Granada





Ahir vaig tornar de Granada a la 1:00 de la matínada, per tant, no vaig poder contar immediatament com va anar el viatge a Granada, perquè era molt tard i estava un poc cansada. El divendres vaig anar a aquesta ciutat amb el Centre Artístic Musical de Bétera a tocar amb l’orquestra Juvenil i l’orquestra gran.
El divendres dia 29 a les 9:30 carregàrem les maletes a l’autobús i marxàrem.
La veritat es què l’arribada a Granada se’m feu molt llarga i pesada, encara que a l’autobús posaren dues pel·lícules.
Al arribar a l’hotel ens donaren els còdigs per entrar a les habitacions i pujàrem a deixar les maletes. Després de descarregar, se n’anàrem a visitar la casa del poeta Federico Garcia Lorca, que està situada dins d’un parc molt gran. La casa estava tancada i envoltada d’arbres i jardins. Per accedir havíem de passar per un camí de terra que estava tot enfangat per la pluja, però fou divertit.
Sopàrem en un wok i se n’anàrem cap a l’hotel.
El segon dia, era el dia del concert. S’alçàrem prompte per desdejunar.
Aquest dia, pel matí, anàrem a visitar el mirador de Sant Blai, que està al barri de l’Albaicín. Ens costà un poc pujar, perquè era tot costera amunt i, a més plovia.
Des del mirador observàrem l’Alhambra, un monument antic musulmà.
Dinàrem en una pizzeria, les pizzes estàven molt bones, però el sevei tarda molt i dinàrem cap a les quatre.
Aquell dia era molt important, anàvem a tocar a Ogíjares, un poble de Granada que s’anomena la Vila de la Música.
Jo estava un poc nerviosa, com sempre, però ens isquè d’allò més bé.
En l’última cançó el director s’equivocà, aleshores férem una xicoteta cagada, però ningú del públic se n’adonà, sols nosaltres que ens vam riure un poc.
L’últim dia anàrem a visitar l’Alhambra, el monument emblemàtic de Granada.
L’Alhambra és patrimoni de la Unesco. Està envoltada d’arbres i jardins, hi ha moltes fonts i estanys, on també hi ha peixos.
No ens donà temps a voreu tot, però si que visitàrem el palau de Nazaris i el palau de CarlesV.
Al palau de CarlesV hi havia una exposició de pintura, des del segle XVI fins el XX.
Però el més interessant fou el palau dels Nazaris on està el Pati dels Lleons.
La llàstima fou que no els veguérem en el seu pati perquè estaven en una sala a part, ja que estaven acabant de restaurar-los.
Les parets del Palau pareixien brodats de pedra i estaven decorades amb senefes. El sostre era de fusta i també tenia senefes afegides.
Sigué un viatge molt interessant, disfrutàrem de la ciutat de Granada, dels companys de música i de la festa que muntaven per les nits.

divendres, 29 d’abril del 2011

Viatge a Granada!!!











Estimats seguidors i seguidores, hui a les 9:30 me’n vaig a Granada, a tocar en l’orquestra.
Són 8 hores de viatge, espere que se’m passen volant, menys mal que parem cada 2 hores
S’allotjarem a un hotel, on hi ha vint minuts de camí per arribar a Granada.
Jo crec que m’ho passaré molt bé tocant, disfrutant de Granda i estant amb les amigues i els amics.Quan vinga us ho contaré tot.
Fins dilluns, bones pasqües.









dimarts, 26 d’abril del 2011

JA HEM COMENÇAT LES PASQÜES!!!














Ja estem en Pasqua!... i el que conta es llegir fonamentalment, menjar tantes mones com faça falta, botar a la corda i que no sen’s oblide… estudiar un poc.Afortunadament, a mi no m’han posat deures, per tant he llegit, he menjat i he jugat.

Vaig a explicar-vos per parts les coses que he fet durant aquestes vacances.
Hui es el segon dia de Pasqua, i que he fet durant aquets dies? Ara us ho contaré.

El diumenge de Pasqua, dia 24 d’abril, a Bétera se celebrà l’Encontre.
Aquesta es una festa religiosa que se celebra a molts pobles.

Al principi fou un poc avorrit, perquè era com una processó, però al final s’escalfà la festa i tiraren una treca i al mateix temps soltàrem coloms, molts coloms, i això m’agradà molt perquè tots anaven en filera seguint el so de la treca.
A continuació, anàrem a comprar la mona a un forn tradicional de Bétera, el Forn d’Aloy, perquè per la vesprada havíem quedat amb els amics, a Portaceli.
L’oratge no ens acompanyà i per quasi no anem però, per fi, a les 18:00, encara que estava núvol, no plovia i poguérem anar-se’n.
En primer lloc, envolàrem el catxirulo. A les 19:00 berenàrem la mona que havia dut cadascú i jugàrem a fer tocs en la pilota de futbol.
Encalàrem la pilota a un arbre i aleshores tiràrem pedres per desencalar-la, per fi la desencalàrem.
A continuació jugàrem a 1x2, un joc de tocs.
Per finalitzar vingué Pau, jugàrem a futbol, a l’amagatall i els pares ens demanaren botar a la corda, ahí si que m’ho passi bé!.
M’agradà veure com els pares no havien perdut el joc tradicional de Pasqua, botar a la corda.
Sigué un dia extraordinari, ho fiu tot, llegir, menjar-me la mona i jugar.


dilluns, 25 d’abril del 2011

Un vei especial, Paco el de Paiporta



UN VEÍ ESPECIAL, Paco el de Paiporta.

El vei que més coneguem és Paco.
Paco és un vei que cada dissabte ve a tindre cura del seu hort de taronger. Ell és molt major i per això, un amic seu el duu amb el cotxe i l’ajuda. Paco és un llaurador de Paiporta que té un camp al costat de la nostra casa. Cada dissabte, quan ve, sempre ens toca al timbre i ens duu alguna cosa de l’horta de Paiporta, cebes creïlles etc…Nosaltres també li peguem una ullada a la caseta de reg i ell sempre ens ho agraeix.
A l’estiu una colla d’amics seus, el meu pare i el iaio se’n van a la marjal d’Almenara a per melons de tot l’any. I per ser sincera, estan per xuplar-se els dits.
A Paco li tenim molta estima, és carinyós i agraït. Ell ens conta coses del seu poble, de la seua família i del Tribunal de les Aigües, perquè durant molt de temps ha sigut membre del Tribunal, de l’acèquia de Faitanar, i ens ha convidat a anar a alguns dels judicis que es fan a la Plaça de la Mare de Déu. Cada any per Nadal ens regala un calendari del Tribunal de les Aigües.
Paco és un bon veí, molt estimat per nosaltres.

Els veïns del meu carrer



Nosaltres no tenim quasi veïns perquè vivim al camp, estem envoltats de tarongers .
Sols al fons del camí que dona darrere de la meua casa tenim uns quants xalets que a l’estiu i els caps de setmana els habiten.
La relació amb els veïns no és molt bona, és a dir com no coneguem a quasi ningú no tenim molta informació de les persones, ni com són, ni que fan.
Sols coneguem a Ramón, perquè hem anat a vore les burretres i altres animals que té, a Vicentica, perquè fa temps anàvem vore-la a la seua barraqueta i jugàvem amb Plom, el seu gos. Ara ja fa temps que no ve,des de que faltà el seu marit, Victoriano. També conec a Tonet, que té una caseta. Ell viu al poble, enfront de casa la meua iaia, i per això el coneguem un poc més.

divendres, 22 d’abril del 2011

Comencem les pasqües amb un concert de Pascua





Ahir a Consolat de Mar actuà el grup de vent, anomenat els Ministrils de Marsias.

Els instruments que tocaven eren del segle XVII i els noms no els recorde molt bé.

Tocaren unes peces escrites pel fill d’Antonio Cabezón, un compositor ceg.

Les partitures que tocaven estaven escrites amb un pentagrama d’una linia i en compte de posar les notes es posaven numerets baix, era un poc complicat de llegir.

A més a més d’això, els instruments que tocaven estaven classificats per veus des de la soprano fins la tenor.

Sols me’n recorde de qui tocava la veu soprano, aquest era el cornetí.

Els Ministrils eren músics que tocaven en la

Cort, tocaven en les processons i també en les bodes de l’època.

Tenien eixa part seriosa de músics i també la part de festa pròpia de les bandes, de fet el que presentava ens deia que els Ministrils eren quasi com l’origen de les bandes de música.

La música era antiga i un poc trista però el fet de fer-ho a cinc veus semblava com si parlaren entre ells.

Primer una veu de corneta, segon una veu de dolçaina, tercer una veu de fagot i per últim una veu semblant al trombó de bares.

Tot semblava un baribull de veus però ben armonios i cordinat.

diumenge, 3 d’abril del 2011

Un concert pel Quinze aniversari de Consolat de Mar



El diumenge passat a l’auditori de Benaguasil, actuà l’orquestra simfònica de Consolat de Mar. Consolat de Mar celebrava el Quinze Aniversari, d’il·lusió, de treball de cooperació i d’agraïment. El programa tractava sobre el Romanticisme d’Antonin Dvorak, compositor txec. Antonín Leopold Dvořák http://ca.wikipedia.org/wiki/Categoria:Obres_d%27Anton%C3%ADn_Dvo%C5%99%C3%A1k En la primera part tocà l’orquestra amb acompanyament d’un solista de Russia: Dimitri Tsirin. S’expressava molt bé i ho feia sense partitura, que el més normal es què un solista tocara amb partitures. Les partitures que interpretà eren: Un concert de violencel i orquestra en si menor En la segona part el solista ja no tocà i sols tocà l’orquestra. Interpretaren:La sinfonia num.9 en si menor “Nou món” Aquesta orquestra la dirigia Ricardo Casero.Jo no el coneixia però tenia molt bon nivell. Jo sobretot em vaig fixar amb els violins primers, perquè és l’instrument que toque, i a més a més, tinguí la sort de tindre’ls davant Estigué excel·lent, interpretaven les cançons d’allò més bé, i es notava que eren mestres professionals. Vaig gaudir molt, i gràcies a una amiga, Sumsí, poguì estar i escoltar-ho tot en primera fila. Us afegisc un video de l’orquestra de Consolat del mar.

Aquí us afexisc un video de l'orquestra simfònica MSO, la que tocà.

diumenge, 20 de març del 2011

QUÈ PASSA EN LÍBIA...?




Ja fa un mes que alguns paísos àrabs es revolten contra els seus dictadors. ja que els seus habitants volen la llibertat i la democracia.
Egipte i Tunissia, ja ho han aconseguit, tirant a Ben Alí i a Hosni Mubàrak.
Ara ho està intentant Líbia.

Allí governa Gadaffi, dictador que intenta mantenir el seu poder en el país de Líbia.
Les Nacions Unides han dictat una Resolució, que es com una norma, que autoritza als paísos que formen part a intervenir militarment en Líbia, en contra de Gaddafi.
Des de les set bases italianes despeguen els avions cap a les tres ciutats principals de Líbia(Tripoli, Bengasi i Misrata)
Els avions espanyols estan sota el comandament de les forces multinacionals.
Alemanya no ha volgut intervenir en el conflicte.
A més a més milers de Líbis fugen a altres Paísos com Tunissia, per no morir i tindre una vida millor.

Avuí Marroc, també, un país autoritari, demana més democracia.
No els agrada el discurs del rei, Mohamed IV, que també és un dictador.

Jo pense que els habitants de Líbia tenen dret a manifestar-se i demanar una democracia en el País.
El que està fent Gadaffi no em pareix correcte, perquè està matant a gent innocent.

dissabte, 19 de març del 2011

FALLES A CASA D'UN AMIC




Ahir divendres baixàrem a València a casa d’un amic.
Tots els anys, la vespra de falles, baixem a València i veiem la falla de Nou Campanar i la de Campanar Vell.
Visitem aquestes falles perquè són les que es troben més aprop de casa Pep, el nostre amic que tots els anys ens convida.
Enguany era un dia especial per nosaltres perquè celebràvem el cinquanta aniversari de Pep.
En primer lloc anàrem a vore la falla de Nou Campanar.
L’observàrem pegant la volta.
Els ninots eren grans i fets amb molt de detall, la crítica no s’entenia molt bé, la veritat és que hi havia poca crítica.
Tots ens quedàrem en la incògnita de què passaria amb les palmeres.
Enguany la falla està plantada al mig del carrer envoltat de palmeres que queden al damunt de la mateixa falla.
No sabem si les cremaran o posaran alguna protecció.
Ja ho vorem…
Després anàrem a vore la falla de Vell Campanar, em cridà l'atenciò que estava feta amb formes rectes. El que més destacava eren les formes rombes.
La crítica no la vaig llegir molt bé però hi havia un cartell que posava:
Inutils, amb el dibuix de la cara de Zaparero
Pajaros, amb el dibuix de la cara de Rajoy
Per últim anàrem a casa Pep. Beguérem xocolata que havia fet Pep i bunyols que havia fet la mare d’Empar.
Pep, a més a més, ens havia preparat una pel·licula 2001, una odissea en l’espai.
No l’acabàrem de vore.
També alguns veiérem des de la finestra el castell de focs artificials.
Enguany diuen que han gastat més polvora que mai, vol dir que serà més bonic. Sorollos i brillant com altres anys…
Jo no el vaig vore perquè m’adorguí.
Felicitats Pep!!!!

FALLES A L'ESCOLA







El dimarts celebràrem les falles a la meva escola, estigué molt bé sobretot la falla, que la férem a correcüita. Aquest any la falla era bén senzilla i modesta. És per això que el tema tractava sobre la crisi, és a dir, es feu amb pocs recursos. Duiem caixes de cartró i anàvem col·locant-les fent una construcció. La mascleta la férem amb globus, atifells de cuïna i instruments casolans. Estigué d’allò més bé, al principi descordinació però després tots anàrem a ritme.També férem una gimcana, la prepararen els de 2n d’eso.La gimcana sigué un ratet per divertir-se i passar-ho bé amb el grup de cinc persones que participàvem de cinc anys cap amunt.
L’últim fou l’acomiadament de la falla amb una treca.Votàrem la falla, menjàrem bunyols i beguérem xocolata. No podem demanar més!

HISTÒRIES BREUS

Bona dia en aquestes dues entrades us vaig a parlar de dues coses, una relacionada amb la lectura i l’escriptura, i l’altra relacionada amb les falles.

La primera noticià es què la setmana passada, Jordi, company de classe, proposà a fer, cada dia que tinguérem Valencià, una història breu sobre un títol que triava un company, elegit a l'atzar.
Ja n’hem fet tres.
Aquí us pose les històries


UN INSECTE A L’ORDINADOR

Quan engegà l’ordinador vegué que en la pantalla que eixia una tisoreta.
S’asustà i al vore el menú aparegue una nota, que deia:
“t’hab contagiat el tisoreta virus i ara el tens”
A l’escola tots parlaven d’aquell virus, fins hi tot Pau, el mestre de naturals que també el tenia.
Maria, la mestra de mates parlà:
-Hui no podem vore le video de geometria, perquè el meu ordinador ha agafat el tisoreta virus.
Un xiquet intervingué, però que provoca el tisoreta virus?
Com a sorgit?
Qui ens l’ha contagiat a tots?
Maria no ho sabia, ningú ho sabia…
Però... eixe dia no féren res a l’escola.


UNES TISORES O UN DICCIONARI


Unes tisores, perquè Pau?
-Perquè en unes tisores pots fer manualitats, tretallar i fer formes, encanvi en un diccionari el que fas es llegir i buscar.
Helen intervinguè
-No mestra és millor el diccionari, perquè aprens a buscar paraules mitjançant l’abecedari, a construir frases buscant paraules.
Sona el timbre, que donava hora al primer pati.

Aquest també acaba amb incògnita, i un poc rar perquè mes o menys no se sap que es millor unes tisores o un diccionari. Podeu fer un comentari aquesta entrada i així jo traure conclusions i aleshores penjare els resultats de la continuació i final de la historia.


UNA NIT A FOSQUES

Arriba a casa,”plas” el llum se’n havia anat.
Obri un calaix on tenia llenternes.
Oh no queden piles!!!
Se’n va al calaix de piles carreglables.
Oh no estàn les piles!!!
Va a cridar per telèfon.
Oh no hi ha llum!!!
Èric Pensà i pensà, però no trobà solució.
No! em quedaré afosques una nit!, tinc molta por a la foscor!.
Perquè a mi, sóc un desgraciat!!!

Aquestes històries les fem en 2 minuts són curtes i rapides.De vegades tenen un final sense sentit.

Podeu ficar comentaris en aquesta entrada. Potser divertit escriure comentaris, perquè les històries no estan acabades. Les podem acabar entre tots estirant del fil. Podria ser divertit. Podria tindre inclòs diferents finals. A vore si algú s’atreveix…

dilluns, 7 de març del 2011

Roser Barrufet i el misteri al parc d'atraccions


Aquesta setmana a l’escola hem continuat treballant el nou projecte del Meu Carrer. El projecte està funcionant molt bé. Però en realitat el que més m’ha divertit ha sigut la nova lectura que he fet: Misteri al parc d’atraccions.M’he acabat el llibre. L’autora és Roser Barrufet. Roser nasquè a Barcelona, on estudià idiomes en la Universitat Central.Actualment viu a Castelló i ha publicat diversos contes. El 1994 guanyà el premi Ferran Canyameres amb Paolo Tempi.
També m’he enterat que treballa a la Universitat Jaume I de Castelló. Actualment està dirigint el grup de teatre de la Universitat de majors.Però el que m’interessa contar es el llibre .
El llibre tracta sobre un succés: el cosí de Carla, la protagonista, mor ofegat en el tutuki splash, una atracció de Portaventura.
A partir d’ahí Carla creu que al seu cosí l’han assasinat.Així comença a fer de detectiu. Fins que descobreix la realitat.
El llibre m’ha semblat molt entretingut, perquè et deixava en intriga constant. Fins i tot quan me n’anava a dormir sentia intriga i passava mala nit. Però això m’agradava pequè em feia continuar el llibre.
Ara afegiré, a Roser Barrufet en el meu blog, a la meua llista de escriptores preferides. Us el recomane si voleu passar una bona estona

diumenge, 20 de febrer del 2011

El MEU CARRER, EL CAMÍ DE LLIRIA

Com ja vaig explicar en una de les entrades, a la classe de sisé hem començat un nou projecte anomenant el meu carrer. El meu germà i jo hem investigat coses i ho estem exposant a la classe. També la resta de companys i companyes, i els que tenen blog estan penjant-ho. Jo també vaig a penjar la primera part del meu treball: una aproximació al meu carrer.

Jo no visc dins el poble, és a dir, al nucli urbà. Jo visc en un camí, també anomenat via.
La meua casa està a la vora d’un camí conegut com el Camí de Llíria. La diferència entre un carrer i un camí és que el camí és un espai a recorrer per a anar d’un indret a un altre (segons el diccionari). Per això també s’anomena Via. Un carrer és un tipus de via diferent. És un espai urbà envoltat d’edificis i solars, destinat al trànsit públic.
El Camí Llíria és un camí molt antic. Segons m’han contat el meu camí era una antiga Via romana que servia per comunicar Saguntum amb Edeta (LLíria). Durant molts segles ha tingut esta funció. També és un camí de vereda. Una vereda és un lloc per on passa el ramat, també anomenat via pecuària (segons el diccionari). Antigament passava el ramat, fins als anys trenta o quaranta del segle passat. Ara ja no passa, ni té aquesta funció. Això m’ho ha contat el meu iaio.
Penjaré una segona part on publicaré una entrevista que li hem fet el meu germà i jo al meu iaio, per a incloure-la en el treball i poder explicar més coses. També penjaré fotografies del poble i del carrer.

Com ja vaig explicar en una de les entrades, a la classe de sisé hem començat un nou projecte anomenant el meu carrer. El meu germà i jo hem investigat coses i ho estem exposant a la classe. També la resta de companys i companyes, i els que tenen blog estan penjant-ho. Jo també vaig a penjar la primera part del meu treball: una aproximació al meu carrer.

Jo no visc dins el poble, és a dir, al nucli urbà. Jo visc en un camí, també anomenat via.
La meua casa està a la vora d’un camí conegut com el Camí de Llíria. La diferència entre un carrer i un camí és que el camí és un espai a recorrer per a anar d’un indret a un altre (segons el diccionari). Per això també s’anomena Via. Un carrer és un tipus de via diferent. És un espai urbà envoltat d’edificis i solars, destinat al trànsit públic.
El Camí Llíria és un camí molt antic. Segons m’han contat el meu camí era una antiga Via romana que servia per comunicar Saguntum amb Edeta (LLiria). Durant molts segles ha tingut esta funció. També és un camí de vereda. Una vereda és un lloc per on passa el ramat, també anomenat via pecuària (segons el diccionari). Antigament passava el ramat, fins als anys trenta o quaranta del segle passat. Ara ja no passa, ni té aquesta funció. Això m’ho ha contat el meu iaio.
Penjaré una segona part on publicaré una entrevista que li hem fet el meu germà i jo al meu iaio, per a incloure-la en el treball i poder explicar més coses. També penjaré fotografies del poble i del carrer.

divendres, 18 de febrer del 2011

AÇÒ ÉS UNA INJUSTICIA, ENS TANQUEN LA TV3


Hui, 18 de febrer, ens tamquen la tv3. Jo habitualment estic acustumada a sentir les notícies però el que més m'agrada es quan fan Crackòvia o Polònia.
Sembla ser que el PP ens tanca la tv3 perquè no volen que escoltem ni que parlem la llengua Catalana.
A mi no em pareix gens bé, perquè és la meua llengua i jo la vull parlar, escoltar i aprendre-la correctament.
Ara ja no podrem vore les notícies de tv3 i 3 24, que aporten molta informació.Tampoc Crackòvia ni Polònia, dos programes que et pixes de riure per la gràcia que fan.
Acció Cultural ja no pot fer res més. Ja han pagat una multa de 120.000€ i una altra que sel's espera encara més grossa. Jo els entenc, es quedarien arruïnats si continuaren les emisions.
Vilaweb, l'Ocb i Omnium així com molts blocaires s'han solidaritzat amb nosaltres, tancant les seues webs durant 24:00 hores.
Si voleu manifestar la vostra protesta podeu entrar a Facebook i a Twiter a través de Vilaweb.
Entreu i sigueu solidaris en les persones del País Valencià, que com jo, volem vore i escoltar la tv3.

dijous, 17 de febrer del 2011

Una nova experiència

Us pose una entrada que ja tenia escrita, però que encara no havia pogut penjar.



A la classe de valencià hem començat a llegir Canigó, un llibre, que relata una història escrita en versos.El mestre de Valencià ens posà un video on Lluís Soler, un bon actor català, recitava el primer cant. Lluís llegia amb calma, com si no tinguera presa, la música que l’acompanyava seguia molt bé el ritme de lectura.
A part d’allò, també ens presentà un nou llibre de Jordi Sierra i Fabra, un escriptor català. El nou llibre es titulava Jo i tractava sobre la seua vida.
El mestre ens contà que Jordi Sierra i Fabra havia escrit més de 100 llibres.Ell havia estat en dues situacions en pena de mort i de les dues s’havia salvat. Cada dia s’alçava a les 10:00, esmorzava i es posava a escriure fins l’hora de dinar, quan acabava de dinar una altra vegada es posava a escriure fins l’hora de sopar. Després de sopar ell i la seua dona se n’anaven al cine per distreure´s una mica. Així tots els dies.Jo pense que això es bon mètode per dedicar-se plenament a l’escriptura, per fer-ho tant bé com ell ho fa.Ha sigut una gran experiència.
Una nova experiència

dilluns, 31 de gener del 2011

Consolat Del Mar i Mara Aranda




Ahir anàrem a Consolat Del Mar, a Benaguasil .
Veiérem el grup Artaica, format per Mara Aranda, una cantat d’estil tradicional.
Ella es de Benifaió de la Ribera.
l’auditori estava prou ple , cantaren moltes cançons, però la que més m’agradà , A Aragó hi ha una Dama.
Aquesta cançó jo ja l’havia cantat en el cor de la meua escola, fou un goig sentir-la cantar en directe.
Tots poguérem observar que Mara Aranda és, sens dubte, una gran cantat de música d’estil.
Mara ballava molt bé, feia uns moviments un poc rars que ella sols sabia fer.
Algunes cançons tenien un ritme solt i altres eren més tranquil·les.
Respecte als músics, ho feren molt bé el seu so era harmònic i elegant.
Es notava que sentien la música amb el cor.
Com a músics hi havia un piano, un contrabaix, i un violí, que alhora també tocava el clarinet.
En general ho feren de categoria, sobretot perquè sentien la música amb el cor.
La gent aplaudia amb tant de goig que pareixia que els aplaudiments no s’anaven a acabar mai.


PAGÀ LA PENA ESCOLTAR AQUELL SO TANT HARMONIOS I FI

Dansa del vetlatori

diumenge, 30 de gener del 2011

Una de conills...



El dimarts passat havia d’haver anat a natació, però com que tenia otitis me’n vaig anar amb el meu pare a una reunió de llauradors, convocada per l'ajuntament que parlava sobre la invasió de conills en els camps de tarongers.
La veritat és que Bétera no té moltes condicions d’assemblea. Quan començà la reunió tots volien parlar al mateix temps. Els caçadors cridaven i tiraven la culpa als llauradors i els llauradors, per arreglar-ho més, també cridaven i tiraven la culpa als caçadors. Quin guirigai!
El problema és que els conills es mengen els brots dels tarongers menuts i les soques dels tarongers grans.
L’ajuntament ha responsabilitzat als caçadors de la plaga i els ha demanat de que actuen en totes aquelles parcel·les denunciades pels llauradors i que informen de totes les captures, i als llauradors que tenen camps abandonats que tinguen cura d’ells.
Allí no paraven de tirar-se les culpes uns als altres.
Això era una caixa de grills!
Parlaven quan no els tocava i, a més a més, quan un parlava començaven a criticar-lo.
Així doncs no s’arribà a cap solució.
Per concloure, pense que les assemblees que fem a l’escola són millors que la que vaig acudir amb mon pare.