Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 20 de febrer del 2011

El MEU CARRER, EL CAMÍ DE LLIRIA

Com ja vaig explicar en una de les entrades, a la classe de sisé hem començat un nou projecte anomenant el meu carrer. El meu germà i jo hem investigat coses i ho estem exposant a la classe. També la resta de companys i companyes, i els que tenen blog estan penjant-ho. Jo també vaig a penjar la primera part del meu treball: una aproximació al meu carrer.

Jo no visc dins el poble, és a dir, al nucli urbà. Jo visc en un camí, també anomenat via.
La meua casa està a la vora d’un camí conegut com el Camí de Llíria. La diferència entre un carrer i un camí és que el camí és un espai a recorrer per a anar d’un indret a un altre (segons el diccionari). Per això també s’anomena Via. Un carrer és un tipus de via diferent. És un espai urbà envoltat d’edificis i solars, destinat al trànsit públic.
El Camí Llíria és un camí molt antic. Segons m’han contat el meu camí era una antiga Via romana que servia per comunicar Saguntum amb Edeta (LLíria). Durant molts segles ha tingut esta funció. També és un camí de vereda. Una vereda és un lloc per on passa el ramat, també anomenat via pecuària (segons el diccionari). Antigament passava el ramat, fins als anys trenta o quaranta del segle passat. Ara ja no passa, ni té aquesta funció. Això m’ho ha contat el meu iaio.
Penjaré una segona part on publicaré una entrevista que li hem fet el meu germà i jo al meu iaio, per a incloure-la en el treball i poder explicar més coses. També penjaré fotografies del poble i del carrer.

Com ja vaig explicar en una de les entrades, a la classe de sisé hem començat un nou projecte anomenant el meu carrer. El meu germà i jo hem investigat coses i ho estem exposant a la classe. També la resta de companys i companyes, i els que tenen blog estan penjant-ho. Jo també vaig a penjar la primera part del meu treball: una aproximació al meu carrer.

Jo no visc dins el poble, és a dir, al nucli urbà. Jo visc en un camí, també anomenat via.
La meua casa està a la vora d’un camí conegut com el Camí de Llíria. La diferència entre un carrer i un camí és que el camí és un espai a recorrer per a anar d’un indret a un altre (segons el diccionari). Per això també s’anomena Via. Un carrer és un tipus de via diferent. És un espai urbà envoltat d’edificis i solars, destinat al trànsit públic.
El Camí Llíria és un camí molt antic. Segons m’han contat el meu camí era una antiga Via romana que servia per comunicar Saguntum amb Edeta (LLiria). Durant molts segles ha tingut esta funció. També és un camí de vereda. Una vereda és un lloc per on passa el ramat, també anomenat via pecuària (segons el diccionari). Antigament passava el ramat, fins als anys trenta o quaranta del segle passat. Ara ja no passa, ni té aquesta funció. Això m’ho ha contat el meu iaio.
Penjaré una segona part on publicaré una entrevista que li hem fet el meu germà i jo al meu iaio, per a incloure-la en el treball i poder explicar més coses. També penjaré fotografies del poble i del carrer.

divendres, 18 de febrer del 2011

AÇÒ ÉS UNA INJUSTICIA, ENS TANQUEN LA TV3


Hui, 18 de febrer, ens tamquen la tv3. Jo habitualment estic acustumada a sentir les notícies però el que més m'agrada es quan fan Crackòvia o Polònia.
Sembla ser que el PP ens tanca la tv3 perquè no volen que escoltem ni que parlem la llengua Catalana.
A mi no em pareix gens bé, perquè és la meua llengua i jo la vull parlar, escoltar i aprendre-la correctament.
Ara ja no podrem vore les notícies de tv3 i 3 24, que aporten molta informació.Tampoc Crackòvia ni Polònia, dos programes que et pixes de riure per la gràcia que fan.
Acció Cultural ja no pot fer res més. Ja han pagat una multa de 120.000€ i una altra que sel's espera encara més grossa. Jo els entenc, es quedarien arruïnats si continuaren les emisions.
Vilaweb, l'Ocb i Omnium així com molts blocaires s'han solidaritzat amb nosaltres, tancant les seues webs durant 24:00 hores.
Si voleu manifestar la vostra protesta podeu entrar a Facebook i a Twiter a través de Vilaweb.
Entreu i sigueu solidaris en les persones del País Valencià, que com jo, volem vore i escoltar la tv3.

dijous, 17 de febrer del 2011

Una nova experiència

Us pose una entrada que ja tenia escrita, però que encara no havia pogut penjar.



A la classe de valencià hem començat a llegir Canigó, un llibre, que relata una història escrita en versos.El mestre de Valencià ens posà un video on Lluís Soler, un bon actor català, recitava el primer cant. Lluís llegia amb calma, com si no tinguera presa, la música que l’acompanyava seguia molt bé el ritme de lectura.
A part d’allò, també ens presentà un nou llibre de Jordi Sierra i Fabra, un escriptor català. El nou llibre es titulava Jo i tractava sobre la seua vida.
El mestre ens contà que Jordi Sierra i Fabra havia escrit més de 100 llibres.Ell havia estat en dues situacions en pena de mort i de les dues s’havia salvat. Cada dia s’alçava a les 10:00, esmorzava i es posava a escriure fins l’hora de dinar, quan acabava de dinar una altra vegada es posava a escriure fins l’hora de sopar. Després de sopar ell i la seua dona se n’anaven al cine per distreure´s una mica. Així tots els dies.Jo pense que això es bon mètode per dedicar-se plenament a l’escriptura, per fer-ho tant bé com ell ho fa.Ha sigut una gran experiència.
Una nova experiència