Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 29 d’abril de 2011

Viatge a Granada!!!











Estimats seguidors i seguidores, hui a les 9:30 me’n vaig a Granada, a tocar en l’orquestra.
Són 8 hores de viatge, espere que se’m passen volant, menys mal que parem cada 2 hores
S’allotjarem a un hotel, on hi ha vint minuts de camí per arribar a Granada.
Jo crec que m’ho passaré molt bé tocant, disfrutant de Granda i estant amb les amigues i els amics.Quan vinga us ho contaré tot.
Fins dilluns, bones pasqües.









dimarts, 26 d’abril de 2011

JA HEM COMENÇAT LES PASQÜES!!!














Ja estem en Pasqua!... i el que conta es llegir fonamentalment, menjar tantes mones com faça falta, botar a la corda i que no sen’s oblide… estudiar un poc.Afortunadament, a mi no m’han posat deures, per tant he llegit, he menjat i he jugat.

Vaig a explicar-vos per parts les coses que he fet durant aquestes vacances.
Hui es el segon dia de Pasqua, i que he fet durant aquets dies? Ara us ho contaré.

El diumenge de Pasqua, dia 24 d’abril, a Bétera se celebrà l’Encontre.
Aquesta es una festa religiosa que se celebra a molts pobles.

Al principi fou un poc avorrit, perquè era com una processó, però al final s’escalfà la festa i tiraren una treca i al mateix temps soltàrem coloms, molts coloms, i això m’agradà molt perquè tots anaven en filera seguint el so de la treca.
A continuació, anàrem a comprar la mona a un forn tradicional de Bétera, el Forn d’Aloy, perquè per la vesprada havíem quedat amb els amics, a Portaceli.
L’oratge no ens acompanyà i per quasi no anem però, per fi, a les 18:00, encara que estava núvol, no plovia i poguérem anar-se’n.
En primer lloc, envolàrem el catxirulo. A les 19:00 berenàrem la mona que havia dut cadascú i jugàrem a fer tocs en la pilota de futbol.
Encalàrem la pilota a un arbre i aleshores tiràrem pedres per desencalar-la, per fi la desencalàrem.
A continuació jugàrem a 1x2, un joc de tocs.
Per finalitzar vingué Pau, jugàrem a futbol, a l’amagatall i els pares ens demanaren botar a la corda, ahí si que m’ho passi bé!.
M’agradà veure com els pares no havien perdut el joc tradicional de Pasqua, botar a la corda.
Sigué un dia extraordinari, ho fiu tot, llegir, menjar-me la mona i jugar.


dilluns, 25 d’abril de 2011

Un vei especial, Paco el de Paiporta



UN VEÍ ESPECIAL, Paco el de Paiporta.

El vei que més coneguem és Paco.
Paco és un vei que cada dissabte ve a tindre cura del seu hort de taronger. Ell és molt major i per això, un amic seu el duu amb el cotxe i l’ajuda. Paco és un llaurador de Paiporta que té un camp al costat de la nostra casa. Cada dissabte, quan ve, sempre ens toca al timbre i ens duu alguna cosa de l’horta de Paiporta, cebes creïlles etc…Nosaltres també li peguem una ullada a la caseta de reg i ell sempre ens ho agraeix.
A l’estiu una colla d’amics seus, el meu pare i el iaio se’n van a la marjal d’Almenara a per melons de tot l’any. I per ser sincera, estan per xuplar-se els dits.
A Paco li tenim molta estima, és carinyós i agraït. Ell ens conta coses del seu poble, de la seua família i del Tribunal de les Aigües, perquè durant molt de temps ha sigut membre del Tribunal, de l’acèquia de Faitanar, i ens ha convidat a anar a alguns dels judicis que es fan a la Plaça de la Mare de Déu. Cada any per Nadal ens regala un calendari del Tribunal de les Aigües.
Paco és un bon veí, molt estimat per nosaltres.

Els veïns del meu carrer



Nosaltres no tenim quasi veïns perquè vivim al camp, estem envoltats de tarongers .
Sols al fons del camí que dona darrere de la meua casa tenim uns quants xalets que a l’estiu i els caps de setmana els habiten.
La relació amb els veïns no és molt bona, és a dir com no coneguem a quasi ningú no tenim molta informació de les persones, ni com són, ni que fan.
Sols coneguem a Ramón, perquè hem anat a vore les burretres i altres animals que té, a Vicentica, perquè fa temps anàvem vore-la a la seua barraqueta i jugàvem amb Plom, el seu gos. Ara ja fa temps que no ve,des de que faltà el seu marit, Victoriano. També conec a Tonet, que té una caseta. Ell viu al poble, enfront de casa la meua iaia, i per això el coneguem un poc més.

divendres, 22 d’abril de 2011

Comencem les pasqües amb un concert de Pascua





Ahir a Consolat de Mar actuà el grup de vent, anomenat els Ministrils de Marsias.

Els instruments que tocaven eren del segle XVII i els noms no els recorde molt bé.

Tocaren unes peces escrites pel fill d’Antonio Cabezón, un compositor ceg.

Les partitures que tocaven estaven escrites amb un pentagrama d’una linia i en compte de posar les notes es posaven numerets baix, era un poc complicat de llegir.

A més a més d’això, els instruments que tocaven estaven classificats per veus des de la soprano fins la tenor.

Sols me’n recorde de qui tocava la veu soprano, aquest era el cornetí.

Els Ministrils eren músics que tocaven en la

Cort, tocaven en les processons i també en les bodes de l’època.

Tenien eixa part seriosa de músics i també la part de festa pròpia de les bandes, de fet el que presentava ens deia que els Ministrils eren quasi com l’origen de les bandes de música.

La música era antiga i un poc trista però el fet de fer-ho a cinc veus semblava com si parlaren entre ells.

Primer una veu de corneta, segon una veu de dolçaina, tercer una veu de fagot i per últim una veu semblant al trombó de bares.

Tot semblava un baribull de veus però ben armonios i cordinat.

diumenge, 3 d’abril de 2011

Un concert pel Quinze aniversari de Consolat de Mar



El diumenge passat a l’auditori de Benaguasil, actuà l’orquestra simfònica de Consolat de Mar. Consolat de Mar celebrava el Quinze Aniversari, d’il·lusió, de treball de cooperació i d’agraïment. El programa tractava sobre el Romanticisme d’Antonin Dvorak, compositor txec. Antonín Leopold Dvořák http://ca.wikipedia.org/wiki/Categoria:Obres_d%27Anton%C3%ADn_Dvo%C5%99%C3%A1k En la primera part tocà l’orquestra amb acompanyament d’un solista de Russia: Dimitri Tsirin. S’expressava molt bé i ho feia sense partitura, que el més normal es què un solista tocara amb partitures. Les partitures que interpretà eren: Un concert de violencel i orquestra en si menor En la segona part el solista ja no tocà i sols tocà l’orquestra. Interpretaren:La sinfonia num.9 en si menor “Nou món” Aquesta orquestra la dirigia Ricardo Casero.Jo no el coneixia però tenia molt bon nivell. Jo sobretot em vaig fixar amb els violins primers, perquè és l’instrument que toque, i a més a més, tinguí la sort de tindre’ls davant Estigué excel·lent, interpretaven les cançons d’allò més bé, i es notava que eren mestres professionals. Vaig gaudir molt, i gràcies a una amiga, Sumsí, poguì estar i escoltar-ho tot en primera fila. Us afegisc un video de l’orquestra de Consolat del mar.

Aquí us afexisc un video de l'orquestra simfònica MSO, la que tocà.