Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 20 de març del 2011

QUÈ PASSA EN LÍBIA...?




Ja fa un mes que alguns paísos àrabs es revolten contra els seus dictadors. ja que els seus habitants volen la llibertat i la democracia.
Egipte i Tunissia, ja ho han aconseguit, tirant a Ben Alí i a Hosni Mubàrak.
Ara ho està intentant Líbia.

Allí governa Gadaffi, dictador que intenta mantenir el seu poder en el país de Líbia.
Les Nacions Unides han dictat una Resolució, que es com una norma, que autoritza als paísos que formen part a intervenir militarment en Líbia, en contra de Gaddafi.
Des de les set bases italianes despeguen els avions cap a les tres ciutats principals de Líbia(Tripoli, Bengasi i Misrata)
Els avions espanyols estan sota el comandament de les forces multinacionals.
Alemanya no ha volgut intervenir en el conflicte.
A més a més milers de Líbis fugen a altres Paísos com Tunissia, per no morir i tindre una vida millor.

Avuí Marroc, també, un país autoritari, demana més democracia.
No els agrada el discurs del rei, Mohamed IV, que també és un dictador.

Jo pense que els habitants de Líbia tenen dret a manifestar-se i demanar una democracia en el País.
El que està fent Gadaffi no em pareix correcte, perquè està matant a gent innocent.

dissabte, 19 de març del 2011

FALLES A CASA D'UN AMIC




Ahir divendres baixàrem a València a casa d’un amic.
Tots els anys, la vespra de falles, baixem a València i veiem la falla de Nou Campanar i la de Campanar Vell.
Visitem aquestes falles perquè són les que es troben més aprop de casa Pep, el nostre amic que tots els anys ens convida.
Enguany era un dia especial per nosaltres perquè celebràvem el cinquanta aniversari de Pep.
En primer lloc anàrem a vore la falla de Nou Campanar.
L’observàrem pegant la volta.
Els ninots eren grans i fets amb molt de detall, la crítica no s’entenia molt bé, la veritat és que hi havia poca crítica.
Tots ens quedàrem en la incògnita de què passaria amb les palmeres.
Enguany la falla està plantada al mig del carrer envoltat de palmeres que queden al damunt de la mateixa falla.
No sabem si les cremaran o posaran alguna protecció.
Ja ho vorem…
Després anàrem a vore la falla de Vell Campanar, em cridà l'atenciò que estava feta amb formes rectes. El que més destacava eren les formes rombes.
La crítica no la vaig llegir molt bé però hi havia un cartell que posava:
Inutils, amb el dibuix de la cara de Zaparero
Pajaros, amb el dibuix de la cara de Rajoy
Per últim anàrem a casa Pep. Beguérem xocolata que havia fet Pep i bunyols que havia fet la mare d’Empar.
Pep, a més a més, ens havia preparat una pel·licula 2001, una odissea en l’espai.
No l’acabàrem de vore.
També alguns veiérem des de la finestra el castell de focs artificials.
Enguany diuen que han gastat més polvora que mai, vol dir que serà més bonic. Sorollos i brillant com altres anys…
Jo no el vaig vore perquè m’adorguí.
Felicitats Pep!!!!

FALLES A L'ESCOLA







El dimarts celebràrem les falles a la meva escola, estigué molt bé sobretot la falla, que la férem a correcüita. Aquest any la falla era bén senzilla i modesta. És per això que el tema tractava sobre la crisi, és a dir, es feu amb pocs recursos. Duiem caixes de cartró i anàvem col·locant-les fent una construcció. La mascleta la férem amb globus, atifells de cuïna i instruments casolans. Estigué d’allò més bé, al principi descordinació però després tots anàrem a ritme.També férem una gimcana, la prepararen els de 2n d’eso.La gimcana sigué un ratet per divertir-se i passar-ho bé amb el grup de cinc persones que participàvem de cinc anys cap amunt.
L’últim fou l’acomiadament de la falla amb una treca.Votàrem la falla, menjàrem bunyols i beguérem xocolata. No podem demanar més!

HISTÒRIES BREUS

Bona dia en aquestes dues entrades us vaig a parlar de dues coses, una relacionada amb la lectura i l’escriptura, i l’altra relacionada amb les falles.

La primera noticià es què la setmana passada, Jordi, company de classe, proposà a fer, cada dia que tinguérem Valencià, una història breu sobre un títol que triava un company, elegit a l'atzar.
Ja n’hem fet tres.
Aquí us pose les històries


UN INSECTE A L’ORDINADOR

Quan engegà l’ordinador vegué que en la pantalla que eixia una tisoreta.
S’asustà i al vore el menú aparegue una nota, que deia:
“t’hab contagiat el tisoreta virus i ara el tens”
A l’escola tots parlaven d’aquell virus, fins hi tot Pau, el mestre de naturals que també el tenia.
Maria, la mestra de mates parlà:
-Hui no podem vore le video de geometria, perquè el meu ordinador ha agafat el tisoreta virus.
Un xiquet intervingué, però que provoca el tisoreta virus?
Com a sorgit?
Qui ens l’ha contagiat a tots?
Maria no ho sabia, ningú ho sabia…
Però... eixe dia no féren res a l’escola.


UNES TISORES O UN DICCIONARI


Unes tisores, perquè Pau?
-Perquè en unes tisores pots fer manualitats, tretallar i fer formes, encanvi en un diccionari el que fas es llegir i buscar.
Helen intervinguè
-No mestra és millor el diccionari, perquè aprens a buscar paraules mitjançant l’abecedari, a construir frases buscant paraules.
Sona el timbre, que donava hora al primer pati.

Aquest també acaba amb incògnita, i un poc rar perquè mes o menys no se sap que es millor unes tisores o un diccionari. Podeu fer un comentari aquesta entrada i així jo traure conclusions i aleshores penjare els resultats de la continuació i final de la historia.


UNA NIT A FOSQUES

Arriba a casa,”plas” el llum se’n havia anat.
Obri un calaix on tenia llenternes.
Oh no queden piles!!!
Se’n va al calaix de piles carreglables.
Oh no estàn les piles!!!
Va a cridar per telèfon.
Oh no hi ha llum!!!
Èric Pensà i pensà, però no trobà solució.
No! em quedaré afosques una nit!, tinc molta por a la foscor!.
Perquè a mi, sóc un desgraciat!!!

Aquestes històries les fem en 2 minuts són curtes i rapides.De vegades tenen un final sense sentit.

Podeu ficar comentaris en aquesta entrada. Potser divertit escriure comentaris, perquè les històries no estan acabades. Les podem acabar entre tots estirant del fil. Podria ser divertit. Podria tindre inclòs diferents finals. A vore si algú s’atreveix…

dilluns, 7 de març del 2011

Roser Barrufet i el misteri al parc d'atraccions


Aquesta setmana a l’escola hem continuat treballant el nou projecte del Meu Carrer. El projecte està funcionant molt bé. Però en realitat el que més m’ha divertit ha sigut la nova lectura que he fet: Misteri al parc d’atraccions.M’he acabat el llibre. L’autora és Roser Barrufet. Roser nasquè a Barcelona, on estudià idiomes en la Universitat Central.Actualment viu a Castelló i ha publicat diversos contes. El 1994 guanyà el premi Ferran Canyameres amb Paolo Tempi.
També m’he enterat que treballa a la Universitat Jaume I de Castelló. Actualment està dirigint el grup de teatre de la Universitat de majors.Però el que m’interessa contar es el llibre .
El llibre tracta sobre un succés: el cosí de Carla, la protagonista, mor ofegat en el tutuki splash, una atracció de Portaventura.
A partir d’ahí Carla creu que al seu cosí l’han assasinat.Així comença a fer de detectiu. Fins que descobreix la realitat.
El llibre m’ha semblat molt entretingut, perquè et deixava en intriga constant. Fins i tot quan me n’anava a dormir sentia intriga i passava mala nit. Però això m’agradava pequè em feia continuar el llibre.
Ara afegiré, a Roser Barrufet en el meu blog, a la meua llista de escriptores preferides. Us el recomane si voleu passar una bona estona