Total de visualitzacions de pàgina:

dissabte, 19 de març del 2011

FALLES A CASA D'UN AMIC




Ahir divendres baixàrem a València a casa d’un amic.
Tots els anys, la vespra de falles, baixem a València i veiem la falla de Nou Campanar i la de Campanar Vell.
Visitem aquestes falles perquè són les que es troben més aprop de casa Pep, el nostre amic que tots els anys ens convida.
Enguany era un dia especial per nosaltres perquè celebràvem el cinquanta aniversari de Pep.
En primer lloc anàrem a vore la falla de Nou Campanar.
L’observàrem pegant la volta.
Els ninots eren grans i fets amb molt de detall, la crítica no s’entenia molt bé, la veritat és que hi havia poca crítica.
Tots ens quedàrem en la incògnita de què passaria amb les palmeres.
Enguany la falla està plantada al mig del carrer envoltat de palmeres que queden al damunt de la mateixa falla.
No sabem si les cremaran o posaran alguna protecció.
Ja ho vorem…
Després anàrem a vore la falla de Vell Campanar, em cridà l'atenciò que estava feta amb formes rectes. El que més destacava eren les formes rombes.
La crítica no la vaig llegir molt bé però hi havia un cartell que posava:
Inutils, amb el dibuix de la cara de Zaparero
Pajaros, amb el dibuix de la cara de Rajoy
Per últim anàrem a casa Pep. Beguérem xocolata que havia fet Pep i bunyols que havia fet la mare d’Empar.
Pep, a més a més, ens havia preparat una pel·licula 2001, una odissea en l’espai.
No l’acabàrem de vore.
També alguns veiérem des de la finestra el castell de focs artificials.
Enguany diuen que han gastat més polvora que mai, vol dir que serà més bonic. Sorollos i brillant com altres anys…
Jo no el vaig vore perquè m’adorguí.
Felicitats Pep!!!!

FALLES A L'ESCOLA







El dimarts celebràrem les falles a la meva escola, estigué molt bé sobretot la falla, que la férem a correcüita. Aquest any la falla era bén senzilla i modesta. És per això que el tema tractava sobre la crisi, és a dir, es feu amb pocs recursos. Duiem caixes de cartró i anàvem col·locant-les fent una construcció. La mascleta la férem amb globus, atifells de cuïna i instruments casolans. Estigué d’allò més bé, al principi descordinació però després tots anàrem a ritme.També férem una gimcana, la prepararen els de 2n d’eso.La gimcana sigué un ratet per divertir-se i passar-ho bé amb el grup de cinc persones que participàvem de cinc anys cap amunt.
L’últim fou l’acomiadament de la falla amb una treca.Votàrem la falla, menjàrem bunyols i beguérem xocolata. No podem demanar més!

HISTÒRIES BREUS

Bona dia en aquestes dues entrades us vaig a parlar de dues coses, una relacionada amb la lectura i l’escriptura, i l’altra relacionada amb les falles.

La primera noticià es què la setmana passada, Jordi, company de classe, proposà a fer, cada dia que tinguérem Valencià, una història breu sobre un títol que triava un company, elegit a l'atzar.
Ja n’hem fet tres.
Aquí us pose les històries


UN INSECTE A L’ORDINADOR

Quan engegà l’ordinador vegué que en la pantalla que eixia una tisoreta.
S’asustà i al vore el menú aparegue una nota, que deia:
“t’hab contagiat el tisoreta virus i ara el tens”
A l’escola tots parlaven d’aquell virus, fins hi tot Pau, el mestre de naturals que també el tenia.
Maria, la mestra de mates parlà:
-Hui no podem vore le video de geometria, perquè el meu ordinador ha agafat el tisoreta virus.
Un xiquet intervingué, però que provoca el tisoreta virus?
Com a sorgit?
Qui ens l’ha contagiat a tots?
Maria no ho sabia, ningú ho sabia…
Però... eixe dia no féren res a l’escola.


UNES TISORES O UN DICCIONARI


Unes tisores, perquè Pau?
-Perquè en unes tisores pots fer manualitats, tretallar i fer formes, encanvi en un diccionari el que fas es llegir i buscar.
Helen intervinguè
-No mestra és millor el diccionari, perquè aprens a buscar paraules mitjançant l’abecedari, a construir frases buscant paraules.
Sona el timbre, que donava hora al primer pati.

Aquest també acaba amb incògnita, i un poc rar perquè mes o menys no se sap que es millor unes tisores o un diccionari. Podeu fer un comentari aquesta entrada i així jo traure conclusions i aleshores penjare els resultats de la continuació i final de la historia.


UNA NIT A FOSQUES

Arriba a casa,”plas” el llum se’n havia anat.
Obri un calaix on tenia llenternes.
Oh no queden piles!!!
Se’n va al calaix de piles carreglables.
Oh no estàn les piles!!!
Va a cridar per telèfon.
Oh no hi ha llum!!!
Èric Pensà i pensà, però no trobà solució.
No! em quedaré afosques una nit!, tinc molta por a la foscor!.
Perquè a mi, sóc un desgraciat!!!

Aquestes històries les fem en 2 minuts són curtes i rapides.De vegades tenen un final sense sentit.

Podeu ficar comentaris en aquesta entrada. Potser divertit escriure comentaris, perquè les històries no estan acabades. Les podem acabar entre tots estirant del fil. Podria ser divertit. Podria tindre inclòs diferents finals. A vore si algú s’atreveix…