Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 22 de desembre del 2010

Per fi he pogut continuar!!!...

Ho sent molt …
Ja sé que heu esperat massa temps el text de la presentació del llibre de Raquel.
Es veu que el meu ordenador estava espatllat.. L’altra raó és perquè no tenia molt de temps. Bo, però la veritat és que el picatge alhora d’introduir la contrasenya d’entrada al blog no el feia bé, ,i per tant no podia entrar.(errades que passen als principiants)
Bo, ja us he contat la història .
Ara us vaig a contar els canvis que vaig a fer en el meu blog :
En primer lloc vaig a canviar les narracions ,és a dir, en compte d’escriure sobre comentaris de llibres també escriuré sobre excursions que faig en l’ateneu , eixides que faig a l’escola , novetats i per acabar sobre personatges importants que venen a la meua escola , l’escola gavina .
També, com no, què faig durant les vacances de Nadal, Pasqua, Estiu, així com durant els ponts . i comentaris sobre pel·lícules que veig que siguen interessants etc…

Vaig a la crònica…

PRESENTACIÓ A L’ATENEU CÍVIC DE BÉTERA DEL LLIBRE
EL QUADERN D’ÀNGELA, de Raquel Ricart


A les19:00h l’ateneu ja estava de gom a gom . Hi havia molta gent :estaven les amigues de la infantesa de Raquel, familiars, però sobretot amics seus. També estava la família de la il·lustradora ,Paula Pérez. Però hi havia una persona molt important què havia vingut de Barcelona aposta per presentar el treball de Raquel, Jem Cabanes, corrector de l’obra. Entre tota aquesta gent hi estava la protagonista de la història en la què s’havia inspirat Raquel.Açò m’ho diguè Llorenç Giménez, un amic contacontes que també estava.
A la taula de la presentació hi havia primer Jem Cabanes, després Paula Pérez , al costat de Paula estava Raquel, a continuació Rosa Serrano, l’editora, i Pep Ricart, actor i germà de Raquel.
L’acte el presentà Albert Dasí, amic de tots els que estaven a la taula.
En primer lloc Jem ens explicà què era un corrector. Jo em quedí en una idea : que el corrector té un paper molt important perquè aporta idees d’escriptura a l’autora per tal de què siga un text més definit. També ens explicà que el corrector i l’autor han de tindre molt bona relació i comunicació entre ells.Es notava que Jem i Raquel havien cooperat i estaven satisfets del treball!!!
Després li donaren la paraula a Paula Pérez, la il·lustradora. Paula és una xica jove i un poc tímida, però donà una bona explicació. Ens contà perquè havia dibuixat un arbre en la portada . A mi m’agradà molt la idea de la portada perquè quan acabes de llegir-te el llibre t’adones que l’arbre representava les arrels d’Àngela.
La tercera en intervindre sigué Rosa Serrano,l’editora . Rosa ens explicà que la seua funció és editar bons llibres i que agraden a la gent. Per aquet ofici cal llegir-se els llibres que ha d’editar i tindre molt bon ull .
Parlà molt bé de Raquel i dels seus llibres, sobretot de Van Ploure Estrelles.


Per fi parlà Raquel que ens contà perquè havia escrit la història. Jo mentres Raquel explicava com havia fet el llibre, pensava el que pense sempre quan llisc un llibre:com un escriptor pot tindre tantes idees en el cap per escriure un llibre? Com pot lligar-les tant bé?: es com un calaix ple de paraules molt ben ordenades.
Per ùltim Pep, el seu germà, llegí textos del llibre . Com llegia de bé…!
Pep llegia amb molta claretat ,vocalitzava molt bé i donava vida als personatges.

L’acte siguè molt interessant.Jo estava en primera fila, i la veritat és que no em vaig perdre cap detall.

dissabte, 20 de novembre del 2010

Presentació del Quadern d'Àngela a l'ateneu

Hola , bon dia seguidors i seguidores, hui dissasbte vint de novembre, a l’Ateneu Cívic de Bétera ve Raquel Ricart, la que us presentí el passat dia en el bloc . Ve a parlar sobre el seu llibre el Quadern D’Àngela, també be Paula Perez la il·lustradora , Jem Cabanes, corrector de l’obra i Rosa Serrano l’ editora. Els conec a tots menys la il·lustradora . Hui veuré la presentiació i tinc unes quantes preguntes per a Raquel com :
1) Per què ha triat com a protagonista una xiqueta adoptada de la Xina
2) Per a ella, quin és el personatge més important a part d’Àngela?
3) Quina història és la que més li agrada de les que escriu Àngela?

DEMÀ JA US CONTARÉ COM HA ANAT TOT

FINS AVIAT !!!!!!!!!!!!!!!


Foto del poster de l’ateneu de Bétera

dilluns, 15 de novembre del 2010

Presentem a Raquel Ricart, una escriptora que cal llegir

RAQUEL RICART, DE BÉTERA, UNA ESCRIPTORA DELS OCTUBRE

Foto de Raquel Ricart

Hola seguidors i seguidores hui us vaig a parlar sobre el llibre que ha escrit Raquel Ricart, una escriptora molt important perquè ha guanyat el premi més important del Pais Valencià, Els Octubre . He triat aquesta autora perquè fa tres anys comencí a llegir-la i també perquè és de Bétera, el meu poble . Fa quasi tres anys em vaig llegir el primer llibre de Raquel: Van
ploure Estrelles, m’agradà molt encara que hui quasi no me’n recorde ...me l’hauré de torna a llegir.


foto de la portada del llibre del quadern d'Angela

Aquesta última setmana m’he llegit un altre llibre seu i us el voldria presentar.
El llibre tracta sobre una xiqueta adoptada de Xia’n, una ciutat de la Xina .Àngela, la protagonista, ha cumplit 12 anys i els seus pares li han regalat un quadern, allí ella escriu esdeveniments importants i històries que s’inventa.

A mi el que més m’agrada és la relació que té Àngela en sa mare, i amb Gaspar , un amic seu, i també les relacions que tenen els personatges dins les històries que ella escriu. M’agrada la relació amb la mare perquè ella i la mare és conten somnis , esdeveniments importants i secrets que després escriu en el seu quadern . La relació amb Gaspar és molt bonica perquè els dos comparteixen un secret: els dos són adoptats de la Xina i comparteixen aquest secret en la mirada i amb els sentiments, així ho pensa el personatge Àngela.

Els primers capítols em costaren enganxar-me, perquè jo soc una persona que sempre m’agrada conéixer de seguida la trama . Però a partir del capítol set, L’ull que plorava, la lectura sigué molt ràpida, perquè la mare li conta un somni molt interessant i ella comença a escriure històries fascinants . No us les vaig a contar ... perquè si no vos trenque la curiositat.

El llibre està molt bé perquè t’anima a continuar llegint la història ,que és bonica i tendra i et fa posar-te en el lloc del personatge .
Si voleu saber més podeu anar a secretaria i dir-li a Amparo que us done el llibre i per a qui no ho conegau podeu anar a qualsevol llibreria.
Us el recomane !!!
Ja tinc ganes de llegir el següent llibre Les ratlles de la vida ,guanyador dels Octubre d’aquest any.


FINS AVIAT!

diumenge, 26 de setembre del 2010

MAITE CARRANZA



MAITE CARRANZA, UNA DESCOBERTA DE L'ESTIU


Com ja us vaig contar aquest estiu he fet una gran descoberta: he llegit l’escriptora Maite Carranza .
Aquest any, en Febrer, el dia del meu aniversari Josep, un amic dels meus pares, em va regalar un munt de llibres, un d’aquets, el clan de la lloba de Maite Carranza.
Ocurrí que a l’estiu,com que tenia molt de temps lliure, agarrí els llibres que em regala Josep i em llisqui el resum del llibre (cordelluna, la veu de la matinad,a el futbol i l’amor són incompatibles, glostairan, molly moon i el clan de la lloba)
El contingut de tots em semblava de por, fins que agarrí el llibre de Maite Carranza i comencí a llegir.Al acabar el llibre descobrí que era una triología i, com m’agradá tant, em comprí el 2n llibre i el 3r llibre. Quina emoció!

Llibre el clan de la lloba 1r llibre de la triología la guerra de les bruixes . El1r llibre,El clan de la lloba em va semblar molt interessant ,sobretot quan estan buscant a la mare de la protagonista. És un moment de molt de misteri , i et preguntes ... que passarà...? Això fa que t’enganxes al llibre.
Us el recomane!!!
Llibre el desert de gel 2n llibre de la triología la guerra de les bruixes.


El segon llibre L’edat de gel m’agradà també molt perquè és la mare de la protagonista explica la història de la seua vida i la vida del seu pare, una vida plena d’intrigues. També hi ha molt de misteri i estima entre els personatges .En un viatge a Saragossa, en anar i en tornar, d’una tirada, em vaig llegir tot el llibre. Menys mal que el tercer llibre el tenia a casa ... perque la continuació era molt interessant.

Llibre la malediccio d'odi 3r llibre de la triología la guerra de les bruixes.


Del 3r llibre, la Malediccio d'odi, el que més m’agradà fou el final, la guerra entre les bruixes.
Aquí us deixe informació sobre la we b de Maite Carranza .
Jo ja l’ he visitada conté informació sobre tots els seus llibres i una ampla Bibliografia
. http://www.maitecarranza.com/
També us deixe informació sobre la web la guerra de les bruixes. http://www.laguerradelesbruixes.com/





FINS AVIAT!!!

diumenge, 12 de setembre del 2010



Fa molt de temps que no escric però una de les últimes novetats d’aquest estiu és que he vist la pel·lícula de Percy jackson i el lladre del raig . La pel·lícula està prou bé . El que més m’ha agradat és quan els personatges entren a l´Olimp.

La pel·lícula tracta sobre Percy, un semidéu fill de Poseidó.Zeus creu que Jackson ha robat el seu raig i que si no l’entrega a mitja nit ,farà miques als humans . Tot açò duu a Jackson i al seu cuidador a un campament de semidéus (persones que són meitat deu meitat mortal).Allí Jackson coneix a la filla d’Atenea i a Hades, que té a la seva mare atrapada a l’infern.A partir d’ahí els seus amics van a buscar a sa mare a l’infern. Per entrar i eixir de l’infern han de trobar les tres perles de Persèfone : una està en el cau de Medusa, una altra en el Partenon i l’última en un casino de las Vegas .En cadascun d’aquets llocs ha de lluitar contra Medusa , Hidra i els de Lotus.

La pel·lícula és de riure, d’ aventures i molt entretinguda Està molt ben feta, sobretot pel que fa als efectes especials i la història de la mitologia, que està molt ben lligada.

Us la recomane!!!

EN EL PROPER BLOG US CONTARE UNA GRAN DESCOBERTA DE L’ESTIU…MAITE CARRANZA

FINS AVIAT!!!


diumenge, 2 de maig del 2010

Laura Gallego, una escriptora fascinant...

LAURA GALLEGO



Laura Gallego va començar a escriure als onze anys i el 1998 va guanyar el premi Vaixell de Vapor. Entre les seues novel·les, dirigides principalment al públic juvenil, destaca la seva trilogía més conegudes, Memòries d'Idhun .Les seves obres han estat traduïdes a diversos idiomes.



Laura Gallego escriu en castellà, però la major part d'obres estan traduïdes al català. Les seues obres més importants són:
Finis Mundi, una obra que tracta sobre la destrucció del món, jo no me l'he llegida però tinc pendent llegir-me-la.
Després destaquem Cròniques de la Torre un llibre de fantasia màgia i amor.
El primet llibre de les Cròniques de la Torre és la Vall dels Llops.El segon llibre de les Cròniques . Les seues obres més importants són:
Finis Mundi, una obra que tracta sobre la destrucció del món, jo no me l'he llegida però tinc pendent llegir-me-la.
Després destaquem Cròniques de la Torre un llibre de fantasia màgia i amor.
El primet llibre de les Cròniques de la Torre és la Vall dels Llops.El segon llibre de les Cròniques és la Maldición del Maestro, aquest jo me l'he llegit en castellà.El tercer llibre és la Llamada de los Muertos, aquest també me l'he llegit en castellà.
I l' últim, que tambe me l'he llegit en castellà, és Fenrris el Elfo. Els he llellit en castellà perquè a la biblioteca del meu poble, no estaven en valencià.
Aquesta col·lecció és fascinant, sobretot el segon llibre, que la història que compta t'atrapa tant que no pots parar de llegir-lo.
També destaquem Mandragora un llibre de fantasia, amor i màgia negra i blanca.
Mandragora sigué el primer llibre que em vaig llegir de Laura Gallego. El vaig llegir als
huit anys, però com no el vaig acabar d' entendre, no vaig poder disfrutar-lo tant.
Als deu anys el vaig llegir una altra vegada i sí que l'entenguí, em vaig quedar bocabadada. Et posaves en el personatge i no podies parar de llegir-lo, per això des d'aleshores Laura Gallego és la meva escriptora favorita.


Un dia passejant pel Corte Ingles vegui una nova col·lecció de futbol de Laura Gallego, jo li ho diguí a la meva mare, però ella em digué que no seria tant interessant com la resta d'obres. Quan arribà el dia del meu aniversari (26 de febrer de 1999)em regalaren un llibre d'aquesta col·lecció de futbol. Em quedí impressionada. Era molt divertida, lleugera de llegir . Els personatges eren més reals, xiquets i xiquetes de segon d'Eso. Eren personatges molt pròxims i això m'atrapava en la lectura.També tractava sobre l'adolescència, de com ho passaven i com s'ho arreglava una de les protagonistes de l'equip per aprovar el trimestre. El tema em va interessar molt.
Ara, aquest mes he llegit que eixia el número ciquè d'aquesta col·lecció la Sara i les golejadores, el títol del llibre es: Las goleadoras no se rinden, està en castellà, no esta traduït encara, però prompte ho estarà, aleshores jo me'l compraré.
Si alguna persona llig aquest blog, escriviu un comentari, quan el llibre estiga traduït i digau-me on l'heu aconseguit.

Ara m'estic llegint Juguem la lliga. En el proper blog us contaré coses del llibre!!!

FINS ARA!!





dimarts, 20 d’abril del 2010




Aquí tenim a Atenea ben armada i bella, amb un casc, una armadura i una llança. Però on tenia més força era en el cervell.

Atenea sigué en la mitologia la protectora d'Atenes gràcies a guanyar un concurs amb Poseido, deu del mar.Li ensenyà una olivera, cosa que ell no coneixia.El rei d'Atenes és queda bocabadat i l'anomena protectora del seu pais.

Atenea, deesa de la intel·ligència



Hola! Em diuen Roser. He triat aquest nom de blog perquè l'any passat, quan anava a quart de primària, vam estudiar per a la setmana temàtica la mitologia grega. De tot el que vaig estudiar, el que més m'impressionà fou Atenea, la deesa de la intel·ligència. El que més em cridà l'atenció és que ella en compte d'utilitzar la força bruta, utilitzava la intel·ligència. A partir d'ahí comencí a interessar-me per la mitologia grega.
Hi ha una pel·lícula de mitologia grega que potser us podria interessar: Percy Jakcson i el ladrón del rayo. JO no l'he vista però m'han parlat molt bé d'ella. La tinc pendent. Ja us contaré si m'ha agradat