Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 22 de desembre del 2010

Per fi he pogut continuar!!!...

Ho sent molt …
Ja sé que heu esperat massa temps el text de la presentació del llibre de Raquel.
Es veu que el meu ordenador estava espatllat.. L’altra raó és perquè no tenia molt de temps. Bo, però la veritat és que el picatge alhora d’introduir la contrasenya d’entrada al blog no el feia bé, ,i per tant no podia entrar.(errades que passen als principiants)
Bo, ja us he contat la història .
Ara us vaig a contar els canvis que vaig a fer en el meu blog :
En primer lloc vaig a canviar les narracions ,és a dir, en compte d’escriure sobre comentaris de llibres també escriuré sobre excursions que faig en l’ateneu , eixides que faig a l’escola , novetats i per acabar sobre personatges importants que venen a la meua escola , l’escola gavina .
També, com no, què faig durant les vacances de Nadal, Pasqua, Estiu, així com durant els ponts . i comentaris sobre pel·lícules que veig que siguen interessants etc…

Vaig a la crònica…

PRESENTACIÓ A L’ATENEU CÍVIC DE BÉTERA DEL LLIBRE
EL QUADERN D’ÀNGELA, de Raquel Ricart


A les19:00h l’ateneu ja estava de gom a gom . Hi havia molta gent :estaven les amigues de la infantesa de Raquel, familiars, però sobretot amics seus. També estava la família de la il·lustradora ,Paula Pérez. Però hi havia una persona molt important què havia vingut de Barcelona aposta per presentar el treball de Raquel, Jem Cabanes, corrector de l’obra. Entre tota aquesta gent hi estava la protagonista de la història en la què s’havia inspirat Raquel.Açò m’ho diguè Llorenç Giménez, un amic contacontes que també estava.
A la taula de la presentació hi havia primer Jem Cabanes, després Paula Pérez , al costat de Paula estava Raquel, a continuació Rosa Serrano, l’editora, i Pep Ricart, actor i germà de Raquel.
L’acte el presentà Albert Dasí, amic de tots els que estaven a la taula.
En primer lloc Jem ens explicà què era un corrector. Jo em quedí en una idea : que el corrector té un paper molt important perquè aporta idees d’escriptura a l’autora per tal de què siga un text més definit. També ens explicà que el corrector i l’autor han de tindre molt bona relació i comunicació entre ells.Es notava que Jem i Raquel havien cooperat i estaven satisfets del treball!!!
Després li donaren la paraula a Paula Pérez, la il·lustradora. Paula és una xica jove i un poc tímida, però donà una bona explicació. Ens contà perquè havia dibuixat un arbre en la portada . A mi m’agradà molt la idea de la portada perquè quan acabes de llegir-te el llibre t’adones que l’arbre representava les arrels d’Àngela.
La tercera en intervindre sigué Rosa Serrano,l’editora . Rosa ens explicà que la seua funció és editar bons llibres i que agraden a la gent. Per aquet ofici cal llegir-se els llibres que ha d’editar i tindre molt bon ull .
Parlà molt bé de Raquel i dels seus llibres, sobretot de Van Ploure Estrelles.


Per fi parlà Raquel que ens contà perquè havia escrit la història. Jo mentres Raquel explicava com havia fet el llibre, pensava el que pense sempre quan llisc un llibre:com un escriptor pot tindre tantes idees en el cap per escriure un llibre? Com pot lligar-les tant bé?: es com un calaix ple de paraules molt ben ordenades.
Per ùltim Pep, el seu germà, llegí textos del llibre . Com llegia de bé…!
Pep llegia amb molta claretat ,vocalitzava molt bé i donava vida als personatges.

L’acte siguè molt interessant.Jo estava en primera fila, i la veritat és que no em vaig perdre cap detall.