Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 31 de gener del 2011

Consolat Del Mar i Mara Aranda




Ahir anàrem a Consolat Del Mar, a Benaguasil .
Veiérem el grup Artaica, format per Mara Aranda, una cantat d’estil tradicional.
Ella es de Benifaió de la Ribera.
l’auditori estava prou ple , cantaren moltes cançons, però la que més m’agradà , A Aragó hi ha una Dama.
Aquesta cançó jo ja l’havia cantat en el cor de la meua escola, fou un goig sentir-la cantar en directe.
Tots poguérem observar que Mara Aranda és, sens dubte, una gran cantat de música d’estil.
Mara ballava molt bé, feia uns moviments un poc rars que ella sols sabia fer.
Algunes cançons tenien un ritme solt i altres eren més tranquil·les.
Respecte als músics, ho feren molt bé el seu so era harmònic i elegant.
Es notava que sentien la música amb el cor.
Com a músics hi havia un piano, un contrabaix, i un violí, que alhora també tocava el clarinet.
En general ho feren de categoria, sobretot perquè sentien la música amb el cor.
La gent aplaudia amb tant de goig que pareixia que els aplaudiments no s’anaven a acabar mai.


PAGÀ LA PENA ESCOLTAR AQUELL SO TANT HARMONIOS I FI

Dansa del vetlatori

diumenge, 30 de gener del 2011

Una de conills...



El dimarts passat havia d’haver anat a natació, però com que tenia otitis me’n vaig anar amb el meu pare a una reunió de llauradors, convocada per l'ajuntament que parlava sobre la invasió de conills en els camps de tarongers.
La veritat és que Bétera no té moltes condicions d’assemblea. Quan començà la reunió tots volien parlar al mateix temps. Els caçadors cridaven i tiraven la culpa als llauradors i els llauradors, per arreglar-ho més, també cridaven i tiraven la culpa als caçadors. Quin guirigai!
El problema és que els conills es mengen els brots dels tarongers menuts i les soques dels tarongers grans.
L’ajuntament ha responsabilitzat als caçadors de la plaga i els ha demanat de que actuen en totes aquelles parcel·les denunciades pels llauradors i que informen de totes les captures, i als llauradors que tenen camps abandonats que tinguen cura d’ells.
Allí no paraven de tirar-se les culpes uns als altres.
Això era una caixa de grills!
Parlaven quan no els tocava i, a més a més, quan un parlava començaven a criticar-lo.
Així doncs no s’arribà a cap solució.
Per concloure, pense que les assemblees que fem a l’escola són millors que la que vaig acudir amb mon pare.

diumenge, 23 de gener del 2011

Lectures de gener

Les últimes lectures del mes de gener...

De Nadals cap ací he començat a llegir els llibres de Gemma Lienas. Ja m’he lletit: Axí es la vida Carlota, el diari lila de la Carlota i el diari vermell de la Carlota.

Així es la vida Carlota tracta sobre la vida de Carlota i de la seua família.
Explica la situació en què estan els seus pares i com és el seu germà.
El que més m’ha agradat ha sigut l’estima que Carlota sent per les persones i com explica els seus sentiments.

El diari lila de la Carlota tracta sobre una llibreta de color lila que l’avia de Carlota li regala per al seu aniversari. En principi no li agrada i l’altra avia li diu que en aquesta llibreta podria escriure coses de la vida que observava, sobre el feminisme i sobre el masclisme. A partir d’aquest moment, sempre que li interesse qualsevol temà, l’escriurà en un quadern.
El que més m’ha agradat ha sigut que Carlota i els seus companys, animats pel tema, han decidit muntar una associacio feminista, que defensa a les dones.
També m’ha agradat l’estima entre germans. I per acabar la relació que tenen l’avia Anna i ella, sobretot quan parlen sobre el femenisme.

Per últim, el diari vermell de la Carlota.
El diari vermell de la Carlota tracta sobre l’educació sexual, que és l’assignatura que la mestra de Carlota comença a explicar als seus alua Carlota i els seus companys i companyes.
Quan els companys senten una paraula com masturbar-se comencen a riures. Carlota al vore la situació se’n va a la papereria per comprar-se una llibreta.
Pel camí, en el metro, troba a un xic i comença a tindre tan bona relació que també es compra una llibreta per escriure coses sobre la sexualitat .
En Franagan ,el xiquet que s’ha trobat, és un curs més major que ella.
Cada setmana o cada dues setmanes ,es junten per vore les idees que han posat al quadern.

El que més m’ha agradat ha sigut la relació de Carlota i Franagan.
També la relació que té Carlota amb la seua tia Octavia. Perquè es conten moltes coses íntimes i compartiexen pensaments.
No us puc contar més perquè també el recomane i heu de llegir-los...El quadern vermell està a l’escola. Jo tinc els altres dos …vos els puc deixar.

Fins aviat!

Un nou proyecte a l'escola

Bon dia ¡
Esta setmana a l’escola hem presentat un nou projecte.
El projecte tracta sobre la creació d’un blog,del que encara no sé l’adreça, i que s’anomenarà el meu carrer.
En aquest blog escriurem històries que passen al nostre carrer, com és, perquè és diu així, com són els veïns que tenim al voltant, si ens cauen bé,en què juguem al nostre carrer/amb qui…i mes coses.

A mi em sembla una gran idea, perquè pots escriure coses que passen al teu voltant, podem comparar i contrastar.
De segur que així ens coneixerem millor! Pot ser divertit!
Ja us ho contaré.
Fins aviat!

diumenge, 9 de gener del 2011

Crònica de la fira del llibre a l'Ateneu de Bétera

Crónica de la fira del llibre de Nadal, a l’Ateneu de Bétera.

A Bétera,només començar les festes de Nadal, es muntà la primera fira del llibre, a l’Ateneu de Bétera.
Hi havia tot tipus de llibres. Per. a mi, hi destacaven, la triologia de Memòries d’Hidun (Laura Gallego)
i l’últim llibre que ha llançat Maite Carranza,l’Esperit dels Gels . Aquests estaven a la secció Juvenil.

També a la fira del llibre hi havia la secció d’adults, infantil,una xicoteta secció d’Enric Valor,rondalles i poesia,i una altra secció,també menuda ,on s’exposaven els llibres dels convidats a la fira: Raquel Ricart i Llorenç Giménez.
El dijous, dia 23 de desembre, sigué el primer dia de fira i jo em planti ahí per col·locar llibres a les parades i ajudar un poc.
Per la vesprada Clàudia i jo exposàrem el nostre blog. El 3 de gener, per la vesprada, Llorens ens explicà l’acte del diumenge dia 9 de gener, a l’Escalante, amb motiu de fer un contacontes i ajudar a Gaza.
Eixe mateix dia, Vicent Partal, amic nostre i director de Vilaweb, ens feu una petita conferencià de wikileaks.
El que em va semblar més curiós va ser que wikileaks, no es va crear a Austràlia ,d’on era Julian Assange, sino a Islandia,una illa d’origen volcànic. Allí es on va rebre tota la popularitat,i on se l’està protegint. Aquí us deixe una petita biografia de Julian Assange http://ca.wikipedia.org/wiki/Julian_Assang/

En realitat wikileaks és una pàgina web que ha tret a la llum documents secrets de la política Americana i per això se l’ha de protegir.
L’últim dia de fira, Jordi Orts, psicòleg de l’escola Gavina, ens presentà el seu blog.
Ens explicà moltes idees amb un power point.
El blog tracta sobre l’educació, cinema i música.
Per finalitzar,Pep Ricart ,actor i germà de Raquel, ens va llegir i interpretar la història de Cyrano de Bergerac, escriptor francés.
Ho feu tant bé que semblava una història real...Em va agradar molt!

Crònica de la festa de Nadal a l'escola Gavina

Hola, ja estic ací! .
Ho sent, però es que me n’havia anat de vacances.
Hui encara que fa molt de temps que s’ ha fet la festa de l’escola Gavina ,us la vaig a contar. Perquè la tenia feta però no l’havia entrat en el blog.

Cronica de la festa de Nadal a l’escola gavina

18/12/2010

El 18 de desembre celebrarem ,com tots els anys ,la festa de Nadal.
Aquest any la festa tractava sobre l’humor.
Perquè l’escola Gavina és la responsable d’organitzar la Trobada d’escoles europees :Eurohumor2011.
El cor de primària intervingué cantant dotze cançons.
Totes les cançons tractaven sobre l’humor:Pluja d’estels,Azzurro, Llibres amb paraules, Alegria i el Rap de Carmesí i altres…
Quasi totes eren inventades per Ferran, el nostre mestre de música i Pau, el seu germà.
A mi i als meus companys la que més ens agradà fou la cançó Alegria, d’Antonia Font.
M’agradà molt perquè era dolça i a la vegada tenia molt bon ritme,i et feia moure le cos.
A mi m’agrada mourem i ballar mentre estic cantant, però la gent no es movia molt.
Els músics seguien molt bé el ritme, sobretot el piano i la percussió.
Després de la intevenció de primària cantà secundària.
Els de secundària musicaren dues cançons amb flautes, xilofons, dolçaina, bateria, claus, triangle,trompeta,clarinets i flautes travesseres.
Ho feren molt bé,amb armonia i ritme.
Sols cantaren una cançó sobre l’humor ,que incloïa diferents parts i t’incitaven al ball i al bon humor.
Per últim cantà el cor dels pares i mestres, dirigit per Ferran.
Tenien una tècnica molt bona, sonaven molt bé i n’eren molts.
També participaren un bon grapat de mestres.
Ací acabà la primera part.
Al vespre, el grup de teatre de tercer i quart d’Eso, representa el Shou dels valencians.
Això va ser el que més m’agrada!
Em vaig divertir molt , perquè hi havien escenes molt gracioses, sobretot pel que fa a Néstor i Bàrbara.
Bàrbara, la presentadora, parlava en anglés i Néstor ho traduïa a la seua manera, això creava un joc de paraules molt divertit.
A la primavera continuaran la segona part de l’obra .
Jo segur que no me la perd, perquè m’ho passí extrausinariament bé!!!

Conclusió: valgué la pena anar-hi per ballar, cantar i vore un teatre fet per alumnes de l’escola!